P. Arquitectónico
Església de Sant Miquel i el cementiri
Església situada al cementiri de la vila i és creu que és la primera església de la vila. Probablement va ser construïda cap el 1135. Se sap del cert que a l'any 1154 ja existia i que el 1166 es va convertir en església parroquial.
La irregularitat de la construcció fa que en Cosme Vidal afirmi que fou edificada entre les tàpies d'una fortalesa àrab. D'altres afirmen que una part de l'església degué caure, essent reconstruïda només parcialment, vers el s. XV. Segons aquesta teoria, l'església tindria originàriament 26,85 metres de llargada per 11 d'amplada i seria d'estil romànic. En caure, una part d'aquesta superfície continuaria com a església, sostinguda per sis arcs gòtics de pedra de sauló i una alçada d'uns 10 metres. Però, de la resta de l'edifici només es conservarien les parets i la porta, d'arc de mig punt, destinant-se aquell sector a cementiri. Aviat, el cementiri desbordaria el petit espai entre les parets i l'església, de tal manera que avui l'església resta dins el fossar.
Com a peça singular de l'església de St. Miquel cal assenyalar una estàtua d'aquest arcàngel reposant sobre l'arc que actualment dóna entrada a un pati de nínxols. També cal destacar una creu de pedra, buida de dins i d'estil gòtic, probablement esculpida entre el s. XIII i XVI.
Església Nova
Degut a les seves grans dimensions i estar situada a la part més alta de fora de les antigues muralles fan que l'església de Nostra Senyora de l'Assumpció sigui l'únic edifici visible des de fora la vila.
Actualment és la seu parroquial i desprès de 5 segles, serà restaurada en un termini de 10 anys. Va ser construïda entre el 1578 i el 1630. Entre 1679 i 1700 es realitzà el retaule barroc de l'altar major el qual va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-39).
El 1795 el campanar va caure per defecte de construcció. Actualment resta inacabat ja que quan es va intentar realçar hi va haver disputes entre el rector i el batlle.
L'edifici és d'una sola nau sostinguda a fora per contraforts, amb 10 capelles i un braç laterals. Té volta de creueria i grans galeries superiors aguantades per cent pilars i cinquanta arcs sobre les voltes de l'església. L'edifici fa 56 metres de llarg, 25 d'ample i 35 d'alçada. Les pedres de l'edifici són de sadló groc.
La façana és renaixentista, amb columnes i capelles tot voltant la porta i encapçalada per un frontó. Altres parts de l'església són barroques.
A l'interior destaca el cor sostingut per un arc i les pintures del Baptisteri (1951) i del Santíssim (1963) fetes per l'alcoverenc Anton Català. El campanar consta de tres campanes, una de les quals, la “Francisca”, va ser forjada el 1800 per la família Pomerol. El rellotge va ser fabricat pel montblanquí Agustí Pomés el 1809. La parròquia té objectes de valor tal com l'arqueta de plata del s. XIV o la custòdia gòtica datada entre el 1449-1451.
L'any 1966 entre l'Avinguda de Mont-Ral i l'església, es va erigir un monument commemoratiu del vuitè centenari del títol de Vila. Ara aquest jardí és un parc infantil.
L'Abadia i Ca Cosme
L'Abadia
Els pisos superiors conserven la seva disposició original, però la planta baixa es va modificar per fer-s'hi una sala parroquial. A la façana hi podem veure tres escuts que podrien representar el llinatge de diverses famílies:
♦ Un falcó en una mà humana
♦ Una mà estesa
♦ Un castell
Ca Cosme
Tot i les modificacions fetes a la façana, aquesta conserva l'estil original. La seva distribució interior ha variat diverses vegades degut a les diferents funcions de l'edifici. Hi van viure els germans escriptors Cosme i Plàcid Vidal. El primer hi té una làpida dedicada i el nom de la plaça. No obstant això, el nom de l'edifici no ve del literat; ja se'l coneixia abans.
Actualment Ca Cosme és propietat de l'Ajuntament i està habilitada com a casa de cultura. Hi podem trobar les següents entitats:
♦ El Punt d'Informació Juvenil (PIJ)
♦ El Centre d'Estudis Alcoverencs
♦ La Biblioteca Municipal
Ca Bastió
Casa construïda el 1634 per una família rica dedicada al comerç de l’aiguardent. S’edificà sobre una altra d’anterior de la qual es conserven 3 arcs gòtics a la planta baixa. Coneguda també per Ca Andreu ja que fou habitada per la família Andreu durant dos segles i mig.
El 1940 es va restaurar l’edifici unint-lo a la torre de la Saura. El 1973 l’Ajuntament va comprar l’edifici i hi va traslladar el museu municipal. Per falta d’espai, a principis dels anys 90, el museu amplià les seves dependències comprant la casa del costat. Posteriorment, es van fer obres a Ca Batistó per reforçar l’estructura de l’edifici.
Casa de la Vila
L'actual Casa de la Vila va ser construïda el 1591 i és un dels edificis més importants de la Plaça Nova.
L'obra s'atribueix al mestre Joan Muntaner. La façana recorda l'estil renaixentista.
L’interior s’ha reformat i modernitzat constantment. No obstant això, encara s’hi conserven algunes obres de valor tal com:
- La reproducció de l’obra original d’Anton Català i Gomis (1950), feta per Andreu Martró i Mireia Català (1987). Aquesta obra representa una panoràmica costumista del poble.
- Els 5 quadres d’alcoverencs il·lustres –Plàcid Vidal Rosich, Cosme Vidal Rosich, Ramon Barberà Boada, Anton Català Gomis i Antoni Isern Arnau -penjats a la sala de plens juntament amb el del rei Alfons II d’Aragó i I de Catalunya (1157-1196) el qual va concedir la carta de població a la vila al 1166.
- A l'arxiu històric s’hi guarda molta informació del segle XIII i llibres d'acords del segle XIV.
- La presó; antigament tapiada i actualment en desús.
Ca Lluís Domingo
La façana principal és la part arquitectònica més destacada de l'edifici. A l'últim pis hi ha tota una renglera de 5 finestres acabades en punxa separades per pilars de maó. Al primer pis hi ha 2 obertures, un gran balcó i una tribuna amb 5 obertures. Finalment, a la planta baixa hi ha dues portes d'arc rebaixat i dues finestres acabades amb punxa i sobre les quals s'eleva la tribuna del primer pis.
Ca Lluís Domingo, ubicat a la Plaça del Portal número 2, és una obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. L'edifici conté una arquitectura funcional amb elements modernistes. Totes les façanes estan arrebossades. No obstant això, la façana principal conté elements singulars.
Sobre la porta lateral hi ha un rètol fet amb rajoles on s'hi pot veure les inicials del primer propietari de l'habitatge; Lluís Domingo. Entremig de les inicials hi ha una mà dreta amb un ull al palmell. Aquest era el símbol utilitzat per referir-se a l'ofici de metge.
Actualment l'edifici és de propietat privada així doncs, només es pot contemplar el seu exterior. Als baixos hi ha un bar i a la part superior un habitatge unifamiliar.
Plaça Nova
La Plaça Nova està situada al centre del casc antic. Segons l'època, la plaça ha tingut diferents noms. Antigament s'anomenà “Plaça Major”. Durant la República, època en que el nom d'alguns carrers i places de la vila es van canviar, la Plaça Nova s'anomenava “Plaza de España”. No va ser fins al 12 d'abril de 1939 quan es van abolir tots els noms imposats durant la República, i la “Plaza de España” esdevingué l'actual Plaça Nova.
La plaça té una forma rectangular, està lleugerament inclinada i conté porxos als laterals. Els porxos de la banda superior, on es troba la Casa de la Vila, són cilíndrics i de pedra. Els porxos de la banda de baix es recolzen sobre grans arcs; un d'ells d'estil gòtic.
De la plaça en deriven quatre sortides estretes: dos carrers i dos carrerons. El Carrer del Bisbe Barberà i el Carrer Maria Domènech segueixen la mateixa direcció. Els carrerons, antigament coneguts amb el nom de Pere Morell i Joan Borges i actualment sense nom, estan oposats i ambdós sorgeixen de sota els porxos. El terra de la plaça és de pedra blanca amb franges de pedra d'Alcover. Al mig de la Plaça i amb pedra de riu hi ha dibuixat l'escut de la vila; l'ala de falcó. A la plaça també hi ha una font de ferro.
A part de la Casa de la Vila, a la Plaça Nova hi ha altres edificis importants. Ca Malapeira (1768) destaca per la seva façana esgrafiada i un portal de punt buscat. Ca la Miralles (1769) és la casa on nasqué l'escriptora Maria Domènec a la façana de la qual hi ha un rellotge de sol. A Ca Josep Plana hi ha un portal de punt buscat de saldó. La façana de Ca Caçador conté un portal de punt rodó i un escut heràldic amb les lletres alpha i tau. Finalment, Ca Figuerola; la més gran de totes i la que està damunt dels porxos de la banda de baix.
