Cabra del Camp

Cabra del Camp

Things to do - general

Cabra del Camp és un municipi de la comarca de l’Alt Camp.

Història de Cabra del Camp

La vila fou un avançament del Comtat de Barcelona (enfront de les muntanyes de Prades), en la reconquesta de la Catalunya meridional.

El castell de Cabra és esmentat ja l’any 980, en la cessió que en féu Borrell II a la seva muller Ervigi i al seu fill. Fou destruït junt amb el poblat durant les ràtzies sarraïnes del final del segle X. Al segle XI el terme fou adquirit pel monestir genovès de Sant Martino d’Albenga. El 1160 passà en part al comte de Barcelona i aviat es formà novament un nucli de població que estigué emmurallat.

L’any 1194, el rei Alfons I impulsà un canvi d’ubicació del poble i li otorgà carta de població. El trasllat donà origen a l’actual nucli de població.

Més curiositats de Cabra

  • Cabra del Camp és un poble mil·lenari. La primera referència documental és del 980, quan Borell II, comte de Barcelona, donà el castell de Cabra i el seu terme a Ervigi, la seva muller Almentruda i el seu fill Guifré.
  • L’antic castell de Cabra, un dels més antics de l’entorn, va ser assetjat per Al-Mansur l’any 985 en ser considerat un dels castells més avançats de la Marca. Posteriorment, fins el 1160, el castell i el terme van pertànyer al monestir de Santa Maria i San Martino d’Albenga, a l’insula Gallinara, prop de Gènova (Itàlia).
  • De l’antic castell de Cabra se’n coneix la seva ubicació sota el Coll de Cabra a la partida del Castelltallat, però com que el poble va canviar la seva ubicació el 1194 per ordre del rei, hom creu que es van aprofitar les pedres per bastir el nou assentament.
  • El poble de Fontscaldetes, avui deshabitat, havia estat una de les granges del monestir de Santes Creus. També a la partida de Conill hi havia hagut una altra de les granges d’aquest monestir cistercenc.
  • A la urbanització Mas del Plata, situada dins del terme municipal, hi ha una estàtua de Mazinger Z d’uns 10 metres d’alçada
  • Les relacions de Cabra amb els monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona va ser llarga i tortuosa. Un monjo de Santes Creus nascut a Cabra, Jaume Gener, va ser un dels lul·listes més importants del segle XV. Josep Queralt fou l’abat número 96 de Poblet (1826-1831). Tot i que s’ha dit que hi havia una abadessa de Vallbona que era de Cabra, recentment s’ha descobert que no és veritat. Tot i amb això, Cabra, amb la seva condició de vila reial, i el monestir de Vallbona van estar vinculats en èpoques passades.
Comarca Alt Camp
AyuntamientoPlaça de l'Església, 1
Teléfono Ayuntamiento977 630 131
Web Ayuntamientowww.cabra.altanet.org
Latitud41.395482
Longitud1.276665

Patrimonio Natural

El camí de l'Aigua

És un itinerari que ens proposa la descoberta d'aquest patrimoni tan important a Cabra.

Resultado de imagen de font del conill cabra del campResultado de imagen de font del conill cabra del camp

L'aigua ha estat un element important al municipi; de la seva importància en deixen constància la gran quantitat de fonts, entre les quals destaquen les fonts del Sant Crist, de Cabarrà, de la Salut, de la Creu del Gall, de Conill i de Fontscaldetes. També lligat a l'aigua, cal destacar l'abeurador, el safreig que acollia tantes dones, els torrents i els interessants ponts que hi podem trobar, a més de tot el sistema de rec que alimentava els horts de la població.

Les coves i les seves muntanyes 

Amb passejades de poca dificultat podem apropar-nos a indrets tan desconeguts com interessants: la cova del Manco, la del Traces, la dels Miquelets, entre d'altres, i pujar als cims de la Voltorera, el Puig de Cabdells, els Jordans o el Cogulló per gaudir d'impressionants vistes.

Unfortunately there are no accommodations at this location at the moment.

Unfortunately there are no tour offers at this location at the moment.

Ferias y Fiestas

Festes del Camp

Festes del Sembrar, Segar i Batre

Un reconeixement i homenatge a la pagesia

Cabra del Camp té molt present les seves arrels agrícoles, el dur treball de la terra, la pagesia que vivia del que produïa, les jornades de treball sol a dol, l'esforç de les famílies per tirar endavant, les collites que no sempre eres les desitjades. D'aquest passat, gràcies a la implicació i al treball voluntari de moltes persones, el municipi, amb l'impuls de l'Ajuntament, el 1988 en va voler fer una celebració, que actualment, en tres diades, configura les Festes del Sembrar, Segar i Batre de Cabra del Camp.

Les eines i estris que restaven a l'oblit en tantes cases pageses del poble ha recuperat la seva funció. Cabra es posa mans a la feina i demostra com se sembrava el cereal, com se segava i com se separava el gra de la palla, una feina molt laboriosa, ja que per fer el que ara fa una recol·lectora en unes hores, abans calien dies i dies i el treball de moltes persones.

Una descoberta al passat, però també a un poble molt viu que mira el futur sense oblidar les generacions anteriors. Un bon motiu per compartir amb els cabrencs i cabrenques aquestes festes re recorden i fan homenatge a les feines agrícoles d'antany.

Festa del Sembrar

3r diumenge de novembre

Quan l'octubre és arribat,
sembra el sègol, l'ordi i el blat

A la parada del Molí de la Vila, des de 2007, de bon matí, es fa la sembra a l'antiga (tal i com es feia abans). És el mateix indres on mesos després es farà la sega de les espigues.

És el moment per aprendre a fer, per descobrir o per recordar aquesta tasca agrícola, que a diferència del segar i del batre es feia individualment, no pas en colla.

La jornada s'acaba amb un dinar popular.

Amb la caiguda de les fulles i l'arribada del fred, comença l'an agrícola. La tardor obre un nou cilcle productiu. Cal tenir de nou la terra a punt, ben llaurada, neta i adobada, i deixar-la a punt per sembrar, per dipositar les llavors que es multiplicaran en moltes més llavors.

El sembrar és línici, és una tasca agrícola que consisteix a deixar a la terra aquesta llavor que, durant l'hivern, primavera i fins a l'estiu anirà fent-se espiga, anirà transformant-e. El pagès a mà, i posteriorment amb la màquina, escampava les llavors pel tros i deixava que fos el temps i el camp qui les fes créixer.

Festa del Segar

1r diumenge de juliol

Pel juny segaràs i pel juliol batràs.
Pel juny, la falç al puny.

A la mateixa parada que es va sembrar, tocant a la font del Sant Crist, es reuneixen els segadors de Cabra, i a les vuit del matí comença el seu diumenge de feina i de festa. Allí faran el que feien els seus avantpassats: tallar les espigues i segar amb els estris utilitzats antany: la falç, la dalla i el volant, amb els esclopets per resguardar la mà de possibles talls.

La recompensa per a tots els que ha treballat i per als que han mirat és un excel·lent esmorzar a base de llesques de pa, tonyina, bacallà, olives, fruits secs i un bon vi.

L'arribada de la calor marcava el moment de la sega. Els campa ja daurats, si la pluja i el bon temps havien acompanyat, eren l'alegria dels pagesos que confiaven poder omplir els seus graners

Amb les espeigues tallades s'anaven fent munts: les garbes, i es lligaven, s'anaven amuntegant i cada munt era una garbera. Tot el que s'havia segat quedava a l'espera de la batuda, que es faria al cap d'unes setmanes.

Festa del Batre

1r diumenge d'agost

No es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat.
Pel juliol, les garbes a l'era i els bous al sol.

A l'era de ca l'Isabeló arriben les garbes que s'han segat un mes abans; el carro és l'encarregat de fer-les arribar a l'era. Abans, les garbes s'anaven a buscar ben de matinada; calia tenir-les totes a l'era quan sortís el sol. Carregar bé un carro de garbes era tot un exercici d'habilitat: s'equipava amb els cèrcols, pals i cordes, ja que calia encarir-n'hi el màxim.

Les garbes es distribuïen per l'era, unes a tocar de les altres, es deslligaven i s'escampaven amb les forques de dues pues. Un cop estesa la batuda, tocava esmorzar; mentrestant el sol podia començar a escalfar les espigues.

Allí els batedors s'encarregaran de separar la palla del gra, per poder conservar-los i utilitzar-los separadament i ser aliment per a animals i persones.

El trill per l'animal anava donant tombs per damunt de la batuda i trinxava les espigues. Després de diverses voltes , es girava la batuda, es remenava i s'escampava de nou. A continuació es passava un corró de pedra per acabar de fer caure el gra de les espigues, i després es ventava i passava pels porgadors; abans, però, s'havia passat un tiràs i escombrat amb les escombres de botja. Un cop net, el gra s'ensacava i es guardava.

El treball a l'era de ca l'Isabeló dura tot el matí i s'acaba la jornada amb un arròs popular que, en les darreres edicions ha plegat més de 600 persones. Un dinar que, igual que l'esmorzar del segar i el dinar del sembrar, preparen el grup de dones de Cabra, unes dones que des dels inicis han participat activament en les festes.

Dates festes del Segar, Batre i Sembrar 2018

El dia 1 de juliol de 2018: XXX Festa del Segar

El dia 5 d'agost de 2018: XXX Festa del Batre

El dia 18 de novembre de 2018: XXII Festa del Sembrar

Festa Major petita

Primer cap de setmana de maig

3, 4 i 5 de maig de 2019 : Festa Major petita - Invenció de la Santa Creu

Prem AQUÍ per descarregar-te el programa.

Festa Major

Festa Major amb dates de 2018

Del 28 al 29 de juliol a Miralcamp. Del 10 al 12 de agost a Mas del Plata. Del 16 al 20 d'agost a Cabra del Camp