Figuerola del Camp

Figuerola del Camp

Things to do - general

Figuerola del Camp a la Història

Els esdeveniments de la història tenen presència dins l’actual terme de Figuerola del Camp per mitjà d’importants troballes arqueològiques de l’època neolítica a la cova sepulcral anomenada «Cova del Gat», la qual cosa indica que el territori ja es trobava habitat.

La història documentada de Figuerola s’inicia a finals del segle X amb el document de donació del castell de Cabra, atorgada pel compte Borrell II a Ervigi, l’any 980, on s’anomena per primera vegada el topònim de Figuerola fent referència a un territori habitat.

En el segle XII, tenim constància escrita del Castell de Figuerola (1188), de l’Església (1194) i l’any 1198 fou concedida la primera carta de població. És en el segle XIII (1271) quan Figuerola, junt amb els seus agregats de
Prenafeta i Miramar, passa a formar part de la plena jurisdicció de Poblet i la mantindrà fins l’exclaustració de l’any 1835.

És en el segle XIX quan trobem el major nombre d’habitants; 885 habitants l’any 1887. Durant la primera meitat del segle XX es porten a terme la major part d’obres d’infraestructura i serveis bàsics per a la població.

En els darrers anys s’ha portat a terme una important recerca de la nostra història amb motiu de la commemoració del mil·lenari.

L’any 1980 s’edità la primera publicació d’aquest caire: «Notes Històriques de Figuerola»; l’any 1995, i com a cloenda dels actes del VIII centenari de la parròquia, es presenta el llibre «Testimoni d’un poble» i, més recentment, l’any 1997 s’ha editat l’estudi «La vila de Figuerola del Camp de 1898 a 1936».

Miramar municipi agregat a Figerola

Des de temps medieval formava una sola jurisdicció amb Prenafeta i Figuerola, però a diferència de Prenafeta no fou separada d’aquesta jurisdicció, formant encara avui part del municipi.

L’església parroquial és una construcció de diferents èpoques. Hi ha restes de l’antiga església romànica on es venera
l’apòstol St. Mateu. També hi ha un altar dedicat al patró dels excursionistes, St.Bernat de Menthon.

Comarca Alt Camp
AyuntamientoPlaça de Sant Jaume, 1
Teléfono Ayuntamiento977 630 175
Web Ayuntamientowww.figuerola.altanet.org
Web Turismowww.figuerolaturisme.cat
Latitud41.371360
Longitud1.265087

Patrimonio Cultural

Castell de Figuerola
Resultado de imagen de castell de figuerola

El castell de Figuerola del Camp, avui desaparegut, fou un castell de Figuerola del Camp.

La primera referència del topònim Figuerola és de l’any 980 quan surt esmentat en el document pel qual el comte de Barcelona Borrell II donà el castell de Cabra, els seus termes i les pertinences, a Ervigi, la seva muller Almentruda i el seu fill Guifré.

Tot i això, les primeres referències del castell de Figuerola són més tardanes, concretament del segle XII, quan formava part d'un mateix terme amb els castells de Miramar i Prenafeta i estava sota senyoria de la família Puigverd. L'any 1157, Pere de Puigverd reclamà els seus drets sobre aquesta demarcació al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al·legant que uns antecessors seus l'havien colonitzat. Pere de Puigverd degué passar els tres castells als seus fills, Pere, Berenguer i Guillem els quals, l'any 1198 atorgaren una carta de franquesa als habitants de Figuerola, Prenafeta i Miramar. D'una manera excepcional, entre altres cartes de poblament catalanes, tots els habitants del lloc són considerats prohoms, exonerats dels mals usos d’intestia, eixorquia i cugucia en canvi de tres jornals, un de llaurar, un de batre i l'altre de carretatge. El castell de Figuerola romandrà en mans dels Puigverd fins a l'any 1271, que Berenguer de Puigverd en féu donació amb Prenafeta i Miramar al monestir de Poblet. Aquesta donació fou ratificada el 1297 pel testament del mateix Berenguer. El llegat fou protestat per Guillem de Verdú, descendent de Berenguer però una sentència arbitral de l'any 1338 donà la raó al monestir.

Torre de la Mixarda
Torre de la Mixarda (Figuerola del Camp).jpg

J. Ruy-Fernández el 1918, a «Notas estadísticas e historicas del pueblo de Figuerola» va escriure: «Ab-al-Rahman, havent reconquerit Tarragona l'any 812, i veient-se hostilitzat des dels boscos del Camp de Tarragona on havien fugit els habitants de la ciutat decidí la construcció de les torres, anomenades «Guistanes», amb la finalitat de vigilància, defensa i contacte amb la torre de la Mixarda, que rebia les comunicacions de la Conca del Coll de Cabra i servia de sentinella avançat del Camp de Tarragona».

Patrimonio Natural

La Cova del Gat

Resultado de imagen de LA COVA DEL GAT

La cova del gat, situada al Mas d'en Llop, és una cova a quatre quilòmetres del nucli de Figuerola del Camp. La boca d'entrada, que fa aproximadament un metre de diàmetre, està protegida per grans blocs calcaris. És un jaciment arqueològic que l'any 1934 ja va ser intervingut pel doctor Salvador Vilaseca, tot i que la cova ja s'havia descobert amb anterioritat. Vilaseca la va classificar com a sepulcral d'època eneolítica (2000 aC), als inicis de l'Edat del Bronze. Durant la dècada dels 70, estudiosos locals també hi van fer dues actuacions. A la cova s'hi han trobat fragments ceràmics amb decoració amb cordons i botons, i eines de sílex i os, a més de collarets.

Durant els anys 2006 i 2009 es van dur a terme diverses excavacions arqueològiques preventives que van aportar nous resultats: podem afirmar que la Cova del Gat va ser utilitzada com a cova sepulcral durant l'Edat del Bronze Inicial, on s'hi van practicar inhumacions primàries successives d'almenys set individus, tant homes com dones, però tots ells d'edat adulta. Degut a diversos factors postdeposicionals (caus d'animals salvatges, remocions per enterraments posteriors, arrels dels arbres...) els esquelets no es troben en connexió anatòmica, sinó formant una ossera. Es van excavar dues sales, una de les quals estava tancada per una estructura de pedres i ossos humans que en dificultaven l'accés. L'aixovar estava format per diferents vasos, tenalles i bols ceràmics, puntes de sílex foliaformes, molins barquiformes de ma, denes de collaret d'ós i esteatita, un fragment d'aixada i restes de fauna.

P. Arquitectónico

Església parroquial de Figuerola del Camp

L'església romànica de Figuerola apareix ja esmentada a la butlla del 1194, temps en què Figuerola formava part del Castell de Prenafeta. Posteriorment, en augmentar considerablement la població, va ser modificada (1488) i, per últim, enderrocada parcialment (en resten un arc de mig punt, una rosassa i una finestra, incorporats) per fer-ne una de nova i més gran al segle XVIII. La nova església va ser construïda entre 1781 i 1789. Va ser incendiada durat la guerra civil (1936-1939) i el seu interior quedà completament malmès. Posteriorment va reconstruir-se mitjançant donatius, per subscripció pública i prestacions personals. El 1946 s'acabà d'enguixar l'església i se'n reconstruí el cor. El 1956 va construir-se l'altar major i el cambril de la Verge, amb pintures de M. Teresa Jou. El campanar va ser acabat el 1792.

Actualment, la parròquia és sufragània de Santa Maria del Pla de Santa Maria, adscrita a l'arxiprestat de l'Alt Camp; vicaria episcopal de l'Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès; arquebisbat de Tarragona.

Sindicat Agrícola de Sant Jaume
Sindicat Agrícola de Sant Jaume (Figuerola del Camp).jpg

El Sindicat Agrícola de Sant Jaume fou creat pels propietaris agrícoles de Figuerola l'any 1921, com a resultat de l'escissió dintre del Sindicat Agrícola de Sant Isidre, creat el 1918 i que quedà en mans dels jornalers.

Al començament s'establí al cafè de la placeta (Cal Sastre), però ben aviat tindria local propi al carrer del Solà, 17, emplaçament actual. Ha tingut sempre, i encara manté, cafè i sala recreativa, així com serveis diversos (adobs...).

El juliol de 1977 es decorà la Sala de Dalt (bar) amb aportacions de la població.

Església de Sant Mateu
Figuerola del Camp - Sant Mateu de Miramar.jpg

L'església de Sant Mateu de Miramar ha estat modificada al llarg dels anys. Avui aquest agregat està despoblat, no ens queden restes del castell però en canvi aquesta església romànica està en molt bon estat.

Malgrat no trobar-se documentada, el tipus de construcció permet inscriure-la en un estil romànic aproximadament del segle XII. Havia estat església parroquial agregada a Prenafeta, municipi del que formava part.

Cal Freixes

L'aspecte que actualment presenta l'edifici, resultat de remodelacions sucessives i algunes d'elles bastant recents, impossibilita el reconeixement d'un període de construcció determinat. Tampoc no hi ha cap mena de dada orientadora (data a la llinda, informació documental...) en aquest sentit. L'única deducció aproximada que es pot fer és en relació amb l'evolució general del nucli de Miramar (desenvolupament fins al S. XVIII-XIX) i amb la resta d'edificacions del carrer.

L'aïllament del nucli, el seu despoblament i la manca d'informacions per part de l'Ajuntament de Figuerola del Camp han impossibilitat una investigació més aprofundida sobre els edificis de Miramar.

Cal Garriga
Miramar-figuerola delcamp-2013 (3).JPG

Tot i que és possible l'existència d'una construcció anterior, donades les característiques de poblament del nucli de Miramar (lloc d'assentament des d'antic i expansió important al segle XVIII), la configuració actual de Cal Garriga respon al període que apareix a la inscripció de la llinda de la porta d'accés i que les modificacions posteriors no han alterat substancialment.

La casa, com la resta de les que componen Miramar, ha perdut la seva funció d'habitatge permanent, i és utilitzada com a segona residència.

Unfortunately there are no accommodations at this location at the moment.

Unfortunately there are no tour offers at this location at the moment.

Ferias y Fiestas

Les festes són la manifestació de la nostra identitat, contribueixen a fer poble i arrelar els nostres valors.

A Figuerola del Camp celebrem:

SANT ANTIM: el cap de setmana proper a l'11 de maig. És la Festa Major Petita.

FESTA PATRONAL DE SANT JAUME: el cap de setmana més proper al 25 de juliol. És la Festa Major d'estiu. Al voltant d'aquesta data, hi ha un seguit de dies en què el poble s'omple d'actes lúdics i festius, oberts a tothom i pensats per a tots els públics.

DIADA DELS MUSEUS I DEL PATRIMONI CULTURAL: dissabte del mes de setembre. Organitzat per la Fundació Privada Catalana per l'Arqueologia Ibèrica. L'objectiu és donar a conèixer el patrimoni històric i artístic present en els diferents museus i monuments del municipi. L'acte central és una recreació històrica a càrrec del grup de teatre local Quin Batre!

FESTA  PATRONAL DE L'ESPERANÇA: el cap de setmana proper al 18 de desembre. El dissabte Figuerola del Camp renova el vot de Poble, el qual es va instaurar l'any 1803 en honor a la Verge de l'Esperança per haver-los salvat de la pesta.

I a Miramar:

NIT DE LES ESPELMES: 4rt dissabte d'agost. Festival de Música a la Fresca. Organitzat per l'Associació de Veïns de Miramar.

FESTA PATRONAL DE SANT MATEU: el diumenge proper al 21 de setembre.