Montferri

Patrimonio Cultural

Torre de Montferri

La denominació de torre del Moro és donada pels habitants de Montferri, mentre que els de les viles properes la coneixen amb el nom de torre de Montferri.

Segons Emma Liaño Martínez (Universitat Rovira i Virgili, department d'Història i Història de l'Art), el seu origen i el d'altres torres erigides en aquesta zona, es relaciona amb el procés de recuperació del territori ocupat pels musulmans. Potser fou una torre de guaita del castell de Castellví de la Marca (Alt Penedès). La seva missió era vigilar els límits occidentals de la Marca. Del «Munt Ferriolum» hi ha esment l'any 1010, i posteriorment, l'any 1059, anomenant-lo «Monte Ferreo».

El topònim Montferri va passar a denominar, a partir del 1917, el poble de Puigtinyós. En el domini de Puigtinyós, s'observa el llinatge dels Castellvell-Montcada, i després del 1233 i per donació de la vídua Garsenda i del fill Gastó de Montcada a favor del monestir de Santes Creus, la presència d'aquest monestir. El 1594 Montferri era de Francesc Joan de Tamarit, senyor de Rodonyà.

Actualment es troba esquerdada pels efectes d'un llamp, tot i que ja al segle XIX presentava un estat ruïnós. A principis dels anys 90 s'hi realitzaren treballs de restauració consistents en la reconstrucció de les parets de la part meridional i la transformació de la coberta en un terrat. Fou consolidada l’any 1991 gràcies a un conveni per a la seva restauració en el que hi van participar l’Ajuntament de Montferri, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

El castell de Rocamora

El Castell de Rocamora es troba situat a les afores del municipi de Montferri i antigament era conegut amb els noms de Castell de Puigtinyós. L’edifici va ser construït per tal de defensar la zona fronterera del riu Gaià durant l’època de la Reconquesta.

Alguns documents daten aquest castell de l’any 1010, quan encara depenia del terme de Castellví de la Marca. L’any 1214, Guillema de Castellvell va cedir el castell al seu fill Guillem, vescompte de Bearn. A la mort d’aquest, la seva vídua donà el castell al monestir de Santes Creus. L’any 1499, Joan Figuerola el va vendre a Guillem Bembell de Puigtinyós. Al segle XVI va passar per herència als Rocamora i des d’aleshores es coneix amb aquest nom. L’any 1985 va ser declarat com a bé d’interès cultural.

Actualment, ha estat restaurat i funciona com a restaurant.

"Explica la llegenda que el senyor del Castell tenia una filla que es deia Lucil·la, la qual tenia enamorats tots els camperols de la zona del Gaià. Als 18 anys quedà orfe de pare i mare però rebé l’ajuda del seu oncle Bernat, un home ambiciós i dolent que al cap de pocs mesos volgué casar-se amb ella. Aquesta s’hi negà rotundament i el seu oncle la tancà als soterranis del mateix castell. Com que Lucil·la era una persona molt estimada, aviat l’ajudaren a escapar per un passadís secret de les urpes de’n bernat, tot i que aquest oferí una gran quantitat de monedes d’or a qui l’hi lliurés. Al cap de dos anys, un matí de primavera, Lucil·la cavalcant juntament amb un grup de pastors i segadors, armats tots ells, van entrar al castell i van empresonar el pervers Bernat. Passat un temps, Lucil·la perdonà el seu oncle de totes les seves malifetes i, aquest, penedit, es tancà la resta de la seva vida al monestir de poblet."