Valls

Valls

Things to do - general

Valls, Km0 del món casteller · Ciutat d’origen de la calçotada · Capital de cultura i patrimoni

Us donem la benvinguda i us convidem a conèixer les festes i tradicions; el patrimoni, la cultura, la gastronomia i tots aquells elements que, en el seu conjunt, fan de Valls una ciutat per descobrir. Hi trobareu doncs una àmplia informació de tot el que us ofereix la ciutat; i que posem a la vostra disposició per fer inoblidable la vostra estada.

Valls se sent orgullosa de la seva forta personalitat cultural, de ser el Km0 del món casteller i ciutat d’origen de la calçotada, unes tradicions que la fan una ciutat de referència al nostre país. La plaça del Blat, plaça castellera per excel·lència des d’on sentir com enlloc les emocions i la rivalitat; que sobretot per Sant Joan i Santa Úrsula la fan tan especial, ha estat l’espectadora privilegiada de la història bicentenària dels Xiquets de Valls. Km0 des d’on el fet casteller i els seus valors han crescut per tot el país; convertint-se en imatge de Catalunya al món i Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

A Valls ha nascut també la calçotada, la manifestació gastronòmica centenària més important de Catalunya. La cuina del calçot és tota una festa, un esdeveniment social per compartir i viure amb la família i amics. Cada any, atreu milers de visitants de novembre a abril; en especial durant la multitudinària Gran Festa de la Calçotada de finals de gener.

Valls i les seves festivitats

Però del calendari de festes en destaquen moltes altres al llarg de l’any, en especial la Festa Major de Sant Joan. On Valls mostra tot el seu ric patrimoni festiu i popular i acull centenars d’activitats culturals i lúdiques; entre elles els grans concerts que han convertit la festa del solstici d’estiu en la revetlla de Catalunya; que obre les festes majors d’estiu a tot el país. L’altre moment màgic de l’any vallenc és la Fira de Santa Úrsula; amb la diada castellera i amb tot un conjunt d’activitats ple d’actes populars, entre els quals destaquen el Fòrum i la Fira Castells.

Si encara us falten raons per visitar Valls, tenim moltes més propostes per a vosaltres: al gener no us podeu perdre els espectaculars Tres Tombs de Sant Antoni, amb cavalleries i carruatges recorrent els estrets carrers del Barri Antic.

La Setmana Santa vallenca amb la seva característica processó del Divendres Sant, silenciosa i que treu al carrer uns misteris que són autèntiques joies d’art religiós. La mostra de vins amb una gran representació dels cellers de la DO Tarragona; el Firagost, la gran fira i gran festa major del camp català.

O el Mercat de Nadal, un dels més tradicionals i més concorreguts del país. El calendari no seria complet sinó recordéssim que cada dècada, coincidint amb tots els anys acabats en 1, les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, les festes de la llum que durant deu dies d’activitats i celebracions continuades fan de Valls una gran capital cultural, musical i artística.

Ric Patrimoni Cultural

A Valls podreu visitar també espais emblemàtics i amb un gran valor patrimonial, començant per l’església de Sant Joan, la joia de la ciutat, i el seu campanar, el més alt de Catalunya, des d’on podreu contemplar una vista espectacular de tot el Camp de Tarragona.

A peu de carrer podreu visitar el Barri Antic, les seves places i carrers, el Call Jueu, les conegudes rajoles vidriades de la Capella del Roser -un mosaic únic del segle XVII en què es representen diferents passatges de la batalla de Lepant- o visitar també el Museu de Valls, amb una de les col·leccions artístiques més completes d’art català de l’últim segle i mig.

Les propostes són, doncs, molt diverses i per a tothom i es poden completar amb rutes guiades per la ciutat, passejades pel seu centre comercial o pels camins que ressegueixen el paisatge i la natura tan característics de Valls.

Comarca Alt Camp
AyuntamientoPlaça del Blat, 1
Teléfono Ayuntamiento977 636 010
Web Ayuntamientowww.valls.cat
Oficina TurismoC/ de la Cort, 61
Teléfono Turismo977 612 530
Latitud41.284329
Longitud1.247678

Patrimonio Cultural

Arcs de l'antic celler del Paborde

Arcs del Celler del Paborde 03.JPG

Segles XIII-XIV. Gòtic. El paborde era la segona dignitat de l'Arquebisbat de Tarragona. Al segle XII, l'arquebisbe va atorgar a aquest càrrec la meitat dels delmes i altres rendes que percebia a Valls i també la jurisdicció d'una part del terme vallenc. L'existència del carrer del Paborde, a prop del barri antic, encara manté el record d'unes terres que van pertànyer a aquest càrrec eclesiàstic.

Casa al carrer dels Jueus, 10

206 Casa al carrer dels Jueus, 10 (Valls).jpg

Segles XIII - XV. Gòtic. La comunitat jueva vallenca, tal com succeïa en altres municipis, s'establí en un espai concret del nucli urbà, format pel carrer dels Jueus i pel carrer del Call, que es convertí en el barri jueu o call de la vila al llarg dels segles XIII i XIV.

Taller Josep Busquets

149 Ca Puig Busquets, plaça de les Garrofes 31 - costa del Puntarró 1 (Valls).jpg

Espai on es pot veure una mostra representativa de l'obra de l'escultor vallenc. També es pot visitar el taller on executaba les seves obres.

Teatre Principal de Valls

Valls 2015 - 08 Teatre Principal.JPG

El Teatre Principal de Valls és el segon teatre més antic de Catalunya que ha conservat la seva estructura arquitectònica. Va ser construït entre el 1845 i el 1851 per l'arquitecte Ignasi Jordà i decorat pel pintor i escenògraf Josep Planella.

Cap a 1845, les autoritats acordaren construir un teatre en el carrer dels Caputxins, en un pati anomenat "Corral dels Bous". L'obra es donà a l'arquitecte Ignasi Jordà mitjançant escriptura pública. El pintor-escenògraf Josep Planella s'ocupà de la decoració i va ser inaugurat el 1851. Aproximadament una desena d'anys més tard es procedí a la construcció de la façana per decisió de la Societat arrendatària del teatre, anomenada "Circulo Español". El projecte era de Lluís Homs, qui ho va finalitzar el 1882, i els dos medallons amb retrats de Moratín i Calderon foren obra de l'escultor vallenc Anselm Nogués.

Després d'uns quants anys tancat i després d'unes obres de rehabilitació importants, el dia 30 de gener de 1998 el Teatre Principal va ser reinaugurat. El teatre té capacitat per a 302 persones. D'aquestes localitats 106 estan situades a platea i les altres 196 a les llotges.

P. Arquitectónico

Ajuntament de Valls

Ajuntament de Valls 6.JPG

Segles XVI - XX. A finals del segle XVI, el Comú de Valls va portar a terme la construcció d'un edifici que substituís l'església de Sant Miquel en la funció de Casa de la Vila. Aquest edifici, aixecat a la plaça del Blat, a pocs metres d'aquella antiga església, ha estat la seu de l'Ajuntament de Valls des d'aquell moment.

Església i convent del Carme

Església del Carme (Valls) 11.JPG

Segle XVIII. Barroc. La puixança econòmica del segle XVIII va fer possible que moltes poblacions catalanes aixequessin de nou les seves esglésies i ermites. El convent del Carme de Valls, el més ric de la vila, així com altres convents i esglésies vallenques, no fou una excepció.

Antic hospital de Sant Roc de Masmolets

Resultado de imagen de Sant Roc de Masmolets

Segles XVI - XVIII. Renaixement i barroc. Sant Roc no fou tan sols la seu de l'hospital de la vila fins al 1835, sinó que, a més, l'any 1800 el rector Jaume Cessat hi fundà l'orde de les Germanes de la Caritat i va posar-hi en funcionament la primera escola de nenes de Valls.

Capella del Roser

Capella del Roser (Valls) 1.JPG

Segle XVI - XVIII. Renaixement i barroc. Al segle XVI la capella va acabar adoptant el nom actual de Capella del Roser, pel fet d’haver-se convertit en l’indret on es reunia la confraria dels mestres de cases de la vila, sota l’advocació de la Verge del Roser.

Carrer de la Cort

Carrer de la Cort (Valls) 02.JPG

En el s'ubica un conjunt comercial molt important, amb edificacions amb totes característiques similars. El carrer de la Cort neix en la plaça del Blat i formant una corba suau es dirigeix cap a la plaça del Pati on s'acaba. Molts són els edificis notables que allotja aquest carrer, el més important de Valls: es poden citar la Casa del Frares de Santes Creus, la Capella del Roser i la Sala de Lectura, entre els més remarcables.

Cases singulars

Plaça del Blat (Valls) - 1.jpg

Ca Claravalls, Ca la Massona, Casa Mercadé, Ca Moragas, Bosc de Peixets , "Casa de les punxes", Ca Sagarra, Casa Vives, Parc Barrau... No t'ho pots perdre.

Església de Sant Joan Baptista de Valls

Església de Sant Joant (Valls) 20.JPG

Segle XVI. Gòtic, renaixement. El temple actual va ser aixecat pels mestres de cases barcelonins Bartomeu Roig, pare i fill, entre els anys 1570 i 1581, seguint el model de l'església de Sant Agustí el Vell de Barcelona. Per deixar ben clar que havia estat una obra de la vila, s'hi pintaren i esculpiren nombrosos escuts de Valls.

Església de Sant Antoni Abat

Església de Sant Antoni Abat (Valls)

Segle XVIII. Barroc. L'any 1721, els antonians van vendre l'antic convent, que estava en ruïnes, i es traslladaren al carrer de la Vilafranca, on aixecaren un nou convent amb la seva església. L'establiment dels antonians en aquell carrer va motivar l'adopció del nom actual: carrer de Sant Antoni.

Església de Sant Francesc

Antic convent de Sant Francesc 1.JPG

Segle XVIII. Barroc. Si bé al segle XVI els franciscans ja disposaven d'una església que s'aixecava a l'extrem dret del convent, aquesta església fou ampliada i reformada, o potser construïda de nova planta, a mitjan segle XVIII.

Església de Sant Joan Baptista de Valls

Església de Sant Joant (Valls) 20.JPG

Segle XVI. Gòtic, renaixement. El temple actual va ser aixecat pels mestres de cases barcelonins Bartomeu Roig, pare i fill, entre els anys 1570 i 1581, seguint el model de l'església de Sant Agustí el Vell de Barcelona. Per deixar ben clar que havia estat una obra de la vila, s'hi pintaren i esculpiren nombrosos escuts de Valls.

Església del Carme

Església del Carme (Valls) 11.JPG

Segle XVIII. Barroc. La puixança econòmica del segle XVIII va fer possible que moltes poblacions catalanes aixequessin de nou les seves esglésies i ermites. El convent del Carme de Valls, el més ric de la vila, així com altres convents i esglésies vallenques, no fou una excepció.

La Plaça del Blat

Ajuntament de Valls 1.JPG

La plaça del Blat va adoptar el nom actual a mitjans del segle XVI, sense modificar el sentit que tenia el nom medieval, per l'existència del Pallol i perquè es tractava d'una de les principals places de mercat de Valls, un ús que es mantingué fins fa pocs anys.

Monument als Xiquets de Valls

Valls Castell-monument.jpg

El Monument als Xiquets de Valls és un monument dedicat als Xiquets de Valls, nom donat a les dues primeres colles castelleres, obra de l'escultor català Josep Busquets i Òdena. Està situat al passeig dels Caputxins de Valls, tocant a la plaça de la Font de la Manxa.

És una piràmide de secció triangular amb representacions de tres castells.

La inauguració del monument, feta el 22 de juny del 1969, comptà amb la participació de totes les colles aleshores existents: els Castellers de Barcelona, els Castellers de Vilafranca, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de l'Arboç i els Nens del Vendrell.

Plaça de l'Oli

Plaça de l'Oli (Valls) - 1.jpg

Una de les principals places de mercat de Valls fou la plaça de l'Oli, on, tal com ens indica el seu nom, en el seu origen es comerciava amb oli, a més d'altres articles de consum.

Plaça del Pati

Font de la Plaça de Pati 1.JPG

L'origen de la plaça del Pati està lligat al de la mateixa ciutat. Rep aquest nom pel fet d'haver estat el pati d'armes del Castell de l'Arquebisbe, construït en els moments inicials de la fundació de Valls.

Refugi antiaeri - Espai de memòria

126 Refugi antiaeri de Valls, entrada per Can Segarra, façana de la plaça de l'Església.jpg

El Refugi antiaeri de Valls és un refugi antiaeri construït a Valls (Alt Camp) durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) sota la plaça del Blat. Té una fondària de 8 m, amb passadissos d'1,5 m d'amplada i 1,80 m d'alçada, construïts amb formigó i volta de rajola.

Aquest refugi, que es trobava ple de runa, va poder ser recuperat com a itinerari de visita gràcies a la iniciativa de la secció d'espeleologia de l'Associació d'alumnes i exalumnes de l'Escola del Treball, els quals es van proposar estudiar la topografia de Valls, les antigues mines d'aigua que proveïen la ciutat i els refugis antiaeris.

Santuari de la Mare de Déu del Lledó

051 Santuari de la Mare de Déu del Lledó i Casa de la Caritat (Valls), des del pg. dels Caputxins.jpg

Hi ha una escriptura de 1366 que demostra l'existència d'una primera capella. El 1367 es va acordar la construcció d'una altra capella, posant la imatge damunt la soca del lledoner on, segons la tradició, s'havia aparegut. La Universitat de Valls va demanar el 1396 que el Sant Pare declarés Priorat l'església, sota els auspicis dels Canonges de Sant Agustí. Des del 1586 se'n van fer càrrec els frares Caputxins, els quals van inaugurar la nova capella (tercera) el 1725. Aquesta ordre va romandre a l'església del Lledó fins a 1835, en què van marxar degut a la Llei de Desamortització de Mendizábal. L'església va continuar essent santuari fins aproximadament l'any 1970, quan es convertí en parròquia.

Unfortunately there are no tour offers at this location at the moment.

Ferias y Fiestas

El mercat al carrer a Valls és tan antic com la seva pròpia història. Una bona prova són els noms

  • ELS TRES TOMBS 
    Cercavila de carros i cavalleries. Festa tradicional d'interès nacional. (El diumenge anterior al 17 de gener, sant Antoni)
  • EXPOSICIÓ I CONCURS INTERNACIONAL D'AUS DE RAÇA 
    (A mitjan gener)
  • LA GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA 
    (El darrer diumenge de gener)
  • LA CANDELA
    Festa major d'hivern. Cada any, el 2 de febrer i, tots els anys acabats en 1, Valls celebra les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, Festa Patrimonial d'Interès Nacional
  • LA PROCESSÓ DEL DIVENDRES SANT 
    (Setmana Santa)
  • LA MOSTRA DE VINS DE LA DO TARRAGONA
    Valls va de vins. (Al maig)
  • LA PROCESSÓ DEL CORPUS 
    Una de les més antigues del país. (Diumenge variable al maig o juny)
  • LA FESTA MAJOR DE SANT JOAN 
    DIADA CASTELLERA. Inici tradicional de la temporada de castells. (Al juny)
  • LA FIRA AGRÍCOLA FIRAGOST
    La festa major del camp català. DIADA CASTELLERA. (El primer dimarts i dimecres d'agost)
  • DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
    DIADA CASTELLERA. (El 10 de setembre)
  • LA FIRA DE SANTA ÚRSULA AMB EL FÒRUM CASTELLER I LA FIRACASTELLS
    LA MARE DE LES DIADES CASTELLERES. (Setmana del diumenge posterior al 21 d'octubre)
  • EXPOSICIÓ NACIONAL i INTERNACIONAL CANINA 
    (A l'octubre)
  • LA JORNADA GASTRONÒMICA DEL CALÇOT DE VALLS
    Arrencada del primer calçot - Inici de la temporada. (Al novembre)
  • EL MERCAT DE NADAL MÉS TRADICIONAL 
    (El dissabte abans de Nadal)
  • PESSEBRE VIVENT DE VALLS
    Història bíblica i local. (Al desembre, entre Sant Esteve i Cap d'any)
  • ELS PASTORETS PRINCIPALS DE VALLS 
    (Al desembre i al gener, representacions de Sant Esteve al Dia de Reis)
  • ELS MERCATS SETMANALS VALLENCS. DES DEL SEGLE XIII  
    (Tots els dimecres i dissabtes al matí)
Belleza y Estéticaestetica y belleza
De comprasde compras
Profesionalesprofesionales