P. Arquitectónico
Església de Sant Pere i Sant Feliu
Església originària del segle XI, quan degué substituir en les seves funcions a la capella del castell proper, de més difícil accés. Va estar sempre sota la dependència de la canònica de Solsona. L'edifici romànic va ser substituït per l'edifici actual al segle XVIII, sense deixar cap rastre de la capella antiga.
És un temple de nau única, amb absis quadrat i coberta a dues vessants, que descansa sobre volta interior d'arc rebaixat i arcs torals. Té un campanar de planta quadrada.
La masia Grabuac
La masia Grabuac, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, té els seus orígens en l'època medieval i està documentada des de l'any 1500, en relació amb el naixement del poble de Grabuac, actualment conegut amb el nom de caseria de Can Colomer. La masia Grabuac està situada al nucli de Can Colomer, a prop del poble de Vilobí.
L'edifici actual va ser alçat l'any 1790 i molt transformat per Josep Puig i Cadafalch l'any 1930, en un estil marcadament modernista, malgrat l'època tardana. La casa té planta basilical i uns finestrals amb decoració de ceràmica. Destaca especialment la torre de maó vist, de planta circular, i la porta de la tanca exterior.
Santa Maria de Bellver
L'església de Santa Maria de Bellver té el seu origen en una antiga capella romànica, consagrada l'any 1152 pel bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja. Cap a la fi del segle XV va substituir a l'església de Sant Vicenç de Morrocurt en les seves funcions parroquials. A mitjans del segle XVIII va ser derruïda per construir l'edifici actual, d'estil barroc classicista. Al seu costat es troba el cementiri.
Can Fortuny
Al nucli antic de Font-rubí, sota l'església, hi ha un petit grup de masies, d'entre les quals en destaca la de Can Fortuny. És un casal de grans dimensions, cobert amb teulada a dues aigües, amb portal adovellat i ampits motllurats en algunes finestres. La façana denota haver sofert moltes modificacions.
Mas Moió
El mas Moió (escrit a vegades Molló) dóna nom a un barri de masies properes les unes de les altres. Ja figurava en el fogatjament de 1553. L'aspecte actual de la masia, formada per diversos cossos, es deu sobre tot a la reforma efectuada a mitjan segle XIX (al rellotge de sol hi ha la data de 1855). El cos principal està cobert amb teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. De l'edifici antic es conserva el portal adovellat de punt rodó.
Vil·la Formosa o Janer
A la mateixa carretera, al nucli de l'Avellà, hi ha aquest interessant xalet construït l'any 1902 segons indica una de les tanques de ferro, on hi ha també el nom d'Antonio Jané. A l'altra tanca podem llegir Villa Josefa Formosa.
És una casa a quatre vents, d'un estil eclèctic, retardatari a l'època, amb planta única i semi-soterrani. És remarcable el treball de maó vist tant a la cornisa com a les pilastres que ritmen les façanes i a l'entorn de les obertures. La porta principal és accessible a través d'una doble escalinata on hi destaquen dues escultures femenines de gust modernista.
Sant Joan de la Maçana
Situada dalt d'un petit turó emboscat, enmig dels camps de conreu, no gaire lluny de la Maçana, lloc documentat des de l'any 1120, dins l'antiga parròquia de Sant Vicenç del Morro Curt. Està dedicada també a santa Apol·lònia.
Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular, el qual està ornat amb lesenes típiques del romànic llombard, propi del segle XI. Va ser incendiada i malmesa l'any 1936 i posteriorment restaurada. En la restauració es va reconstruir la volta i els murs laterals i la façana de ponent, on hi ha el campanar d'espadanya. La porta és molt senzilla, d'arc de mig punt adovellat.
Sant Vicenç de Morrocurt
Es coneix també com Sant Vicenç de Cal Cerdà, pel nom de la masia a la qual està adossada. Es va ensorrar per un tempesta l'any 1992 i, des de llavors, es troba en un estat d'abandó molt lamentable. Només en resta l'absis, una capella lateral i el campanar. Fora urgent la consolidació de les restes i, en la mesura del possible, la reconstrucció de les parts derruïdes.
El lloc de Morro Curt està documentat des de l'any 984 i l'església des de 1097. Va tenir funcions parroquials fins a la fi del segle XV, quan va ser substituïda per la de Santa Maria de Bellver. L'edifici tenia una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i capçada amb un absis semicircular, amb decoració llombarda. La porta era a la façana de migdia, adovellada i amb una imposta motllurada.
A l'interior es conserva una pica baptismal de gran interès, ornamentada amb sanefes en dent de serra i en ziga-zaga.
Sant Pau de Grabuac
Situada al nucli de Grabuac o de Can Colomer, prop del poble de Vilobí. Documentada amb anterioritat a l'any 1300, segurament té un origen romànic, però el seu aspecte actual respon a una refecció posterior, de cap als segles XVI-XVII. És una església senzilla, d'una sola nau, amb capçalera quadrada. El portal és de punt rodó, amb impostes i guardapols. A banda i banda de la porta hi dues finestres d'arc conopial. Malmesa l'any 1936, ha estat restaurada en època moderna.
