Santa Margarida i els Monjos

Santa Margarida i els Monjos compta amb indrets naturals de gran bellesa: la Font de Sant Llorenç, el bosc dels Pins Alts, el Torrent de Cal Bruna, el riu Foix… Tots ells mereixen una especial passejada que desperta agradables sensacions.

S’han trobat vestigis de diverses èpoques: ibèrics, romans, àrabs… testimonis de llunyans poblaments amb constant presència a la zona; motivada per la proximitat a l’important nucli ibèric d’Olèrdola i al pas de la Via Augusta.

El pas del temps ha deixat la seva empremta també a través de diversos elements que configuren una història i un ric patrimoni; que el visitant pot anar descobrint tot passejant. Entre els més importants cal destacar el Castell de Penyafort, on va néixer Sant Raimon de Penyafort; el molí del Foix, l’ermita de Penyafel, on s’hi celebra anualment un Aplec el dilluns de Pasqua; o els nombrosos vestigis relacionats amb la guerra civil espanyola; amb refugis antiaeris, el Ciarga, un antic camp d’aviació, presó, naus de muntatge d’avions, etc.

Tot plegat emmarcat a la comarca de l’Alt Penedès, una comarca vinícola; on el paisatge i la climatologia acompanyen a gaudir de bones estades i un excel·lent entorn per a viure.

A Santa Margarida i els Monjos el visitant hi pot trobar una gran oferta gastronòmica; o una important diversitat de manifestacions culturals; fruit de l’esperit obert i festiu de les persones que hi viuen. El Remeiart, les Festes Majors dels seus pobles o la Festa del Most de la Ràpita són només un petit exemple d’aquesta rica activitat associativa.

Comarca	Alt Penedès
Ayuntamiento	Avinguda de Catalunya, 74
Teléfono Ayuntamiento	938 980 211
Web Ayuntamiento	www.santamargaridaielsmonjos.cat
Email Ayuntamiento	comunicacio@santamargaridaielsmonjos.org
Latitud	41.321224
Longitud	1.662900

Subir

Patrimonio Cultural

Castell de Penyafort

El castell de Penyafort està situat al sud de Santa Margarida i els Monjos, vora el curs del riu Foix i ben a prop d'una sèrie d'indústries. És un conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort (torre circular, llenços de mur), un convent i una església. Tradicionalment s'hi localitza el naixement de sant Ramon de Penyafort (1185-1275), dominicà i canonista, doctor en jurisprudència per Bolonya i conseller de Jaume I, canonitzat el 1601. Aquest espai, de diferents etapes arquitectòniques, és la porta d'accés al Parc Natural del Foix.

Subir

Patrimonio Natural

El riu de Foix

A la part sud-oriental del terme neixen set barrancs que desguassen al riu Foix, el qual, en la part sud-oest del terme forma diverses sinuositats o petits meandres. Dins del municipi, el riu Foix rep, a més, per l'esquerra la riera de la Maçana o de Llitrà i per la dreta les de la riera de la Bruixa, que fa de límit amb el terme de Castellet.

Subir

P. Arquitectónico

Santa Maria de Penyafel

La seva fundació és del segle XII, ja que en un document del 1131, s'esmenta el nom de Penna Fedel. S'hi fa un aplec cada any, pel dilluns de Pasqua.
De la primitiva fàbrica rectangular romànica, en resten només trossos de parets i la portalada de mig punt amb dues arquivoltes, un anell toral llis amb gruixuda imposta senzilla i llisa, i dos capitells a banda i banda també llisos. Actualment l'entrada principal és formada per un portal amb dues arquivoltes adovellades amb un espai cobert per volta catalana que funciona com a nàrtex. Aquest portal resta dintre un porxo posterior, tot emblanquinat, obra barroca, com l'aixecament de la nau i l'absis. L'església és d'una nau amb llunetes capçada per un absis semicircular, amb un presbiteri més elevat que la resta. El cor a la nau i la cúpula estan decorades amb elements geomètrics i vegetals.

Santa Maria de la Bleda

És una església parroquial ampliada amb una altra nau per la façana nord el segle XVII. En la façana de migdia hi ha tres arcs interiors cecs. La porta actual és posterior i sembla oberta tallant l'antic absis, ja que s'hi pot veure un arc que podria ésser el triomfal de la primera. Aquesta seria la causa de la seva orientació d'emplaçament sigui invertida. També va ésser allargada per la façana de Ponent per fer-hi l'actual cambril de la Verge. Campanar d'espadanya amb grossos carreus de pedra picada.

Sant Llorenç de la Sanabra

Sant Llorenç de la Sanabra és una capella de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una capella de reduïdes dimensions, d'una sola nau, enrunada, possiblement amb sagristia adossada. Absis semicircular, del que solament en resta la part inferior, en la que s'hi veuen dues bandes llombardes, i tres finestres d'arc de mig punt de doble exqueixada. Carreus irregulars de pedra picada, disposats en fileres horitzontals.

Santa Margarida dels Monjos

És una església de tres naus rectangular amb capelles laterals a banda i banda. D'origen romànic tardà, fou molt modificada cap al segle XVII i avui mig derruïda i utilitzada com a cementiri, fins i tot amb nínxols dins la nau. De l'obra romànica d'aquesta església, sols en resta la porta amb arquivolta, dos capitells i columnes, un important campanar de paret de quatre arcs i algun pany de paret el costat de les luxoses eixamples d'arrel encara gòtica del segle XVII amb profusió de capitells, escuts de Catalunya i motllures arreu.

Casa de la Vila

Edifici de composició simètrica, format per un cos central de planta baixa, dos pisos i golfes, i dues ales laterals de planta baixa i dos pisos. En el cos central hi ha instal·lades dependències de l'Ajuntament, i a les ales, habitatges de funcionaris. Porxo d'entrada amb arcades de mig punt. Balcó central corregut de tres portals, al primer pis. Galeria de finestres a les golfes.

Santa Maria de la Sanabra

L'església romànica de Sant Maria de la Sanabra és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants, sostinguda i molt ben conservats. Situada al costat de la caseria de la Sanabra, constitueix un dels millors exemplars romànics del Penedès. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava la volta de canó, ensorrada. La façana té un portal adovellat i un ull de bou, i l'absis mostra una finestra de doble esqueixada.

L'origen de la capella de Santa Maria de la Sanabra se situa al segle XII. A l'interior es conserven pintures del 1614.

Església parroquial dels Monjos

L'església parroquial dels Monjos, situada a l'interior del nucli urbà, al peu de la carretera, és un edifici de planta rectangular de tres naus amb absis semicircular i volta de canó seguit. La façana presenta porta d'accés centrada, amb arc tudor, rosassa i arquacions ogivals de llenguatge neogòtic al coronament, de dues vessants. El campanar, de planta quadrada, s'eleva sobre una de les naus laterals.

Molins de Santa Margarida i els Monjos

Els Molins de Santa Margarida i els Monjos són un conjunt de molins, alguns ja desapareguts, situats al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos i que formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera individual: Molí de l'Abadal, Molí del Macià, Molí de Mascaró, Molí de les Masses i Molí d'en Ferran.

Subir

Unfortunately there are no accommodations at this location at the moment.

Unfortunately there are no tour offers at this location at the moment.

Ferias y Fiestas

Festa Major dels Monjo
La Festa Major dels Monjos es celebra cada any al voltant del 20 de juliol (en honor de santa Margarida).
La festa està organitzada per la Comissió de festes, amb la col·laboració de l’Ajuntament, i compta cada any amb nombroses activitats folklòriques i tradicionals.
La Comissió està formada per 8 persones i cada any renova la meitat del seus càrrecs, de manera que les persones voluntàries exerceixen la seva tasca durant dos anys.
Festa Major de la Ràpita
La Festa Major de la Ràpita es celebra cada any al voltant del primer cap de setmana d’agost (en honor de sant Domènec de Guzmán).
La festa està organitzada pel Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc (CCRR) amb la col·laboració de l’Ajuntament, i compta cada any amb nombroses activitats folklòriques i tradicionals.
Festa Major de Cal Rubió
La Festa Major de Cal Rubió es celebra cada any al voltant del 12 d’octubre (en honor de la mare de Déu del Pilar).
La festa està organitzada Centre Cultural i Recreatiu de Cal Rubió, coneguda com La Societat, amb la col·laboració de l’Ajuntament, i compta cada any amb nombroses activitats folklòriques i tradicionals.
Festa Major d’hivern dels Monjos
La Festa Major d’hivern dels Monjos es celebra cada any al voltant del 17 de gener (en honor de sant Antoni Abad).
La festa està organitzada per la Societat Cultural i Esportiva La Margaridoia i compta cada any amb el sopar popular, balls, el pregó i activitats diverses.
Festa Major d’hivern de La Ràpita
La Festa Major d’hivern de la Ràpita es celebra cada any al voltant del 23 de gener (en honor de sant Raimon de Penyafort).
La festa està organitzada pel Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc i compta cada any amb el sopar popular, balls, el pregó i activitats diverses.
Remeiart: Santa Margarida i els Monjos de l'1 al 17 de Juny 2018.
El Remeiart va néixer l’any 2011 a Santa Margarida i els Monjos com a projecte de difusió i coneixement de les herbes remeieres impulsat des de l’Ajuntament i fet amb la col·laboració de les entitats i el teixit econòmic local amb l’objectiu de donar a conèixer les herbes des de tots els seus possibles àmbits: salut, benestar, alimentació, botànica, etc.
Festa del Most de la Ràpita: La Festa del Most de la Ràpita es va fundar l’any 1973 a partir de l’impuls d’un grup de joves del poble. Des d’aleshores han estat les diferents generacions de joves de la Ràpita els que han anat tirant endavant la Festa. La Festa del Most es celebra durant la primera quinzena de novembre i inclou La Mostra de Vins amb DO Penedès i caves, o altres activitats molt participades, com ara el concurs de tast, el Corre Cellers, el Concurs de Poda o el lliurament dels Premis de literatura Joan Mañé i Guillaumes.
Carnaval: A Santa Margarida i els Monjos es celebren dues activitats principals relacionades amb el carnaval. D'una banda la Rua de comparses i carrosses dels Monjos i el Ball de Carnaval de la Ràpita.
Aplec al Castell de Penyafort
L´aplec al Castell de Penyafort es celebra cada primer diumenge de juny.
Durant la jornada es pot gaudir de diferents activitats: missa cantada, rutes a peu, o l’actuació dels balls folklòrics del poble amb l’acompanyament d’un concert de gralles. L´activitat està oberta a tothom qui vulgui.
Aplec de Penyafel
L´aplec de Penyafel es celebra cada dilluns de Pasqua i aplega un bon nombre de veïns i veïnes dels Monjos i Moja.
L’aplec s’inicia amb una missa cantada i ofrenes de flors amb el cant dels goigs, a càrrec de la Coral Amics de Penyafel.
En acabar, es fa una cantada de caramelles a càrrec de la coral La Margaridoia i tot seguit una ballada de sardanes.
A continuació és tradició l’elaboració d’una multitudinària paella d’arròs que els participants mengen en colles al voltant de la mateixa ermita. A la tarda els actes acaben amb el cant de la salve.
Aplec de Montanyans
L´aplec a Montanyans (dins el terme de Castellví de la Marca) es celebra des de l’any 1955 el dilluns de Pasqua i aplega un bon nombre de veïns i veïnes dels pobles de la Ràpita i les Masuques.
L’aplec s’inicia amb una missa, que compta amb la participació de la coral l’Amistat, amb el cant dels goigs de Santa Maria de Montanyans.
Tot seguit, es fa una cantada de caramelles, a càrrec de les corals L’Amistat i la Bombeta Màgica de la Ràpita

Subir

Santa Margarida i els Monjos