P. Arquitectónico
Mare de Déu de Foix
L'església està situada damunt d'un penya-segat prop de la capçalera del riu Foix, a 643 m d'altitud.
Hi ha referències de l'existència d'una capella en aquest lloc des de l'any 608, reedificada l'any 730. En 1198 Guillem de la Granada, senyor del veí Castell de Foix, va deixar ordre testamentària que fos construïda una església. Se sap que el 1263 es van fer obres d'ampliació i que durant el segle xiv s'hi consagraren els tres altars, dedicats a la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Macari. L'any 1557 l'església experimentà diverses reformes i el 1598 es féu la sagristia. Ja en el segle xviii es va fer la Capella del Sant Crist (1705) i es va remodelar l'absis. Va ser parròquia fins a la fi del segle xix, quan hi fou assassinat el darrer rector. En els anys vuitanta estava en procés de restauració.
Sant Genís de Torrelles de Foix
Va ser bastida el segle XVIII en substitució de la parròquia antiga de Santa Maria. Fou reformada a mitjans de segle XIX i posteriorment, el 1923.
L'església parroquial de Torrelles de Foix està situada al carrer del Raval, adossada a la rectoria i en una petita plaça. És d'una sola nau, amb absis de planta arrodonida, volta de canó amb llunetes i arcs torals. Hi ha quatre capelles laterals per banda. La façana presenta un portal amb entaulament sostingut per columnes, un ull de bou i el coronament ondulat. A un extrem es troba el campanar, de planta quadrada i cossos vuitavats, cobert amb volta esquifada.
Edifici Antic Ajuntament
Edifici que dóna a la plaça de la Vila i al carrer Major, antic seu de l’Ajuntament i ara Centre Mèdic i Jutjat de Pau. De la seva arquitectura en destaca la torre campanar, amb cloquer i rellotge, el ràfec sobresortit i el coronament amb merlets triangulars.
Capella del Roser
Va pertànyer a l’antiga casa senyorial dels Peguera, els senyors de Foix. La casa la van construir durant la segona meitat del segle XVI, mateix temps en què es va fer la capella, la qual van beneir l’any 1579. A més, se sap que aquesta servia de panteó familiar.
Tot i haver estat remodelat amb el pas del temps, és un edifici que conserva a una banda l’estructura arrodonida i atalussada de que probablement fou una torre de la fortificació.
Abeuradors
Es tracta d’uns antics abeuradors que anys enrere tenien com a funció fer de safareigs públics. Són un dels elements més típics del poble i es troben adossats a l’antic casal dels Peguera, on hi ha la Capella del Roser explicada anteriorment.
Aqüeducte del rec
L’aqüeducte del que parlem es composava de cinc recs que recorrien tot el municipi, dels quals se’n tenen dades escrites des de 1754. Aquests, però, deurien ser construïts amb anterioritat, de manera que podem veure que són una antiga i preuada construcció pel nostre poble. Servien per portar aigua a camps i horts i, per tant, eren la font d’alimentació i treball de moltes persones.
Actualment, les visibles restes que es troben repartides pel poble són una bassa, un aqüeducte i alguna mina subterrània i, a més, hi ha horts avui en dia que encara es reguen amb part del rec original.
Pont de rec
Pel que la història ens explica el pont del rec, antigament, era una via per transportar l’aigua als diversos molins hidràulics del poble. Aquests eren usuals durant el segle XIII, ja que van ser construïts per l’impuls que els monjos del Cister van fer de la colonització agrària. Els molins servien, en un inici, per a moldre cereal però, més endavant, també fan fer-se servir per fer oli i, fins i tot, per produir electricitat per Torrelles.
Així, doncs, la canalització de l’aigua a través del pont de rec era de gran cabdal per desenvolupar les tasques dels molins que servien a molta gent del municipi.
Ermita nova de Santa Maria
Va ser la parroquial de l’antic municipi de Foix, en substitució de l’antiga església de Santa Maria, ara santuari, després que el seu rector, Josep Pallerols, fos assassinat (1892). Va ser construïda l’any 1893 al costat de la carretera de Sant Martí Sarroca a la Llacuna, prop del Mas Florit. És un edifici amb acabats de maçoneria, de planta rectangular, que inclou la rectoria. Té accés per la banda de llevant, on hi ha una porta de mig punt precedida per un porxo amb arcada diafragmàtica, de maó vist. Al capdamunt hi ha el campanar d’espadanya, de dos ulls.
Can Soler de Secabecs
Can Soler de Secabecs, al barri de les LLambardes, és una masia del s.XVI que ha sofert varies ampliacions al llarg dels anys. Actualment, està formada per un edifici central de planta baixa, pis i golfes. Adherits a aquest edifici es van construir pallisses, corrals i bodega amb trepitjador, premsa i antics cups pel vi. A més a més, tenia aparell per fer aigua ardent, molí de pedra i premsa per l’oli.
El conjunt d’aquests edificis forma un baluard a on es poden veure, encara, les espitlleres per defensar la porta d’entrada.
Lligat a aquesta masia, hi ha la llegenda sobre el Tió de Secabecs, a on a la part més antiga de la casa, si hi troba la xemeneia, llar de foc, i també la bodega a on, segons ens explica l’historia, el Soler de Secabecs va cavar al terra per descobrir el tresor.
