Calaf

La bodega era un lloc freqüentat pels miners de Calaf i un lloc de trobada dels vilatans.

Calaf no era una zona on és cultivés  vi, per tant, aquest venia amb ferrocarril i el transportaven en bots fins a la bodega.

En aquest bodega podreu conèixer els diferents vins i la seva procedència, el tabac i els diferents licors que aquí s’hi poden trobar.

La família Oller, d’ofici matalassers i venedors de roba, passada la Guerra Civil van tenir la possibilitat de dedicar-se també al negoci de la impremta.

Al local on està situada la “Imprenta Juan Oller” s’hi pot trobar un museu complet sobre la impremta, on hi podreu descobrir com s’elaboraven els cartells, diaris i altres materials de l’època; des del disseny, la confecció, la impressió fins a l’enquadernació.

En aquesta impremta podreu veure també la maquinària original, amb més de 100 anys d’història, en ple funcionament.

La Guerra Civil i el franquisme, expulsen els mestres republicans dels pobles i ciutats i aquests són substituïts per mestres en sintonia amb el nou règim.

En aquesta escola podreu veure diferents materials que es feien servir a les escoles dels anys 40 i descobrir alguns dels continguts del model educatiu franquista.

Don Emilio Echaurren va obrir aquesta aula de reforç als baixos de casa seva i es va guanyar l’estima de la gent de Calaf, que en guarden molt bon record per la seva tasca docent.

A principis del segle XX, la “Merceria Perfumeria Cal Garriga” va obrir les seves portes i les va tancar definitivament l’any 1957.

Aquesta merceria era molt peculiar, ja que s’hi podia trobar de tot. Tot i la roba també s’hi podien trobar joguines, material escolar, regals de comunió, perfums i complements.

En aquesta merceria reviureu com es feien les fórmules dels perfums als inicis del segle XX, quin tipus d’articles s’hi podien trobar  a partir dels més de 2.000 articles originals anteriors als anys 60 que s’hi exposen.

Botiga de comestibles ambientada en els anys 40. Aquest ultramarinos era conegut per la seva xocolata a la pedra.

A la vistita veureu com es feia aquesta xocolata i també com molien el cafè.

També descobrireu com era la publicitat en aquella època.

Cal Mestres va ser una de les últimes botigues de la plaça Gran a tancar, als voltants del 2005.

Tot i això, la botiga s’ha restaurat i ambientat en la forma original que aquesta pastisseria tenia als anys 70.

Popular pels seus torrons de crema cremada i les seves mones, hi trobareu l’obrador en perfecte estat i els diferents motllos per fer pastissos i torrons.

Ramon Sala Coy, propietari d’aquesta pastisseria, era artista.

Un cop tancada la botiga, va aprofitar el local per obrir un taller d’art. Per això, actualment, Cal Sala està ambientat en les dues temàtiques. A la zona de la pastisseria hi descobrireu els seus pastissos artístics i el funcionament d’aquesta i al taller d’art veureu com aprenien els alumnes i quin estil tenia l’artista.

Cal Cisteller va tancar el desembre de 2012, després de més d’un centenari en actiu.

S’hi venien perfums, botons, fils de cosir, mitges, bijuteria i molt més! A més a més, hi havia una secció de parament de la llar, on també s’hi trobaven llums de carbur, càmpings gas, lavatives, etc.

Un negoci que va acollir a tres generacions de la família i que tal com expliquen els que ho van viure: “El que no trobaves a Cal Cisteller, no ho trobaves enlloc”.