L'Aldea

L'Aldea

Things to do - general

L’Aldea és un municipi situat al sud del límit comarcal, entre Deltebre, Camarles i Tortosa, en la línia que separa la primitiva costa del Delta. L’Aldea conserva vestigis des d’èpoques molt pretèrites, que ens permeten d’afirmar que hi hagué una ocupació humana continuada.

Els jaciments del mas de la Palma i el mas de Benita ens parlen d’un primer assentament neolític; fet que es demostrarà també amb l’existència d’una necròpolis paleoibèrica al mas de Mussols.

L’hàbitat ha estat històricament dispers o en petites agrupacions. L’origen àrab del mateix topònim ens denota l’existència d’un petit nucli de població. L’Almunia andalusí de l’Aldea, que comptava ja amb una torre, va ser un dels lots en què es va repartir el territori després de la conquesta cristiana i en va ser beneficiari; l’any 1149, el cavaller Bernat de Bell-lloch qui, de seguit, el 1161, va fundar una església sota l’advocació de santa Maria. Aviat, però, el senyor de Bell-lloch va cedir la seva jurisdicció als hospitalers, els quals atorgaren carta de poblament el 1258. De llavors ençà, foren successius els canvis de titularitat dels senyorius, entre els quals destaca el de Benifassà, Jordà o Guzmán de Villoria. No obstant això, tot i que l’Aldea era un senyoriu independent, pertanyia a Tortosa de la qual va ser pedania fins que se’n va segregar, l’any 1983.

L’aldea via de pas históric

La seva tradició com a zona de pas i de comunicació es fa evident en la via romana que hi passava; tal com ho testimonia el mil·liari trobat al costat de l’ermita. La mateixa fisonomia actual de la població, allargassada al voltant de la carretera ens indica aquesta tradició, on les antigues posades donaren lloc a dos nuclis poblacionals: l’Hostal dels Alls i Paitrossos, amb els anys fusionats.

L’altre factor que defineix l’Aldea és, a causa de la seva situació, el sistema defensiu basat en torres de guaita i defensa de les quals el seu terme en conserva quatre; torre de l’ermita, torre de la Candela, torre de Burjassénia i Torre de Vinaixarop.

Comarca Baix Ebre
AyuntamientoAvda. Catalunya, s/n
Teléfono Ayuntamiento977 450 012
Web Ayuntamientowww.laldea.cat
Latitud40.74585891047171
Longitud0.6198155879974365

Patrimonio Cultural

Coetera de Ravanals

La coetera Ravanals de l'Aldea protegida com a bé cultural d'interès nacional

El Govern de la Generalitat ha aprovat la declaració com a béns culturals d'interès nacional, en la categoria de zones d'interès etnològic, per a 12 coeteres del delta de l’Ebre, conegudes com: Pesigo (l’Ampolla), Piñol (Camarles), Ravanals (l’Aldea), Cámara i Paredols (Amposta), Tario i Lluco (Sant Carles de la Ràpita), Buda, Navarro, Llúpia (Sant Jaume d’Enveja), Montañana i Bombita (Deltebre).

Les coeteres són construccions que es van fer en el marc del programa de la lluita contra les pedregades que la Mutualidad Arrocera de Seguros va desenvolupar a partir de finals de la dècada de 1940 en diferents punts del delta de l’Ebre. Els coets granífugs, i els seus suports de llançament, havien d’emmagatzemar-se en llocs secs, però aquestes ubicacions eren difícils de trobar en un indret tan humit com el delta de l’Ebre, característic pels seus arrossars, uns camps que durant la major part del cicle de cultiu resten inundats. Les edificacions també havien de reunir condicions de seguretat suficients per al desenvolupament de la feina dels disparadors dels coets, els anomenats coeteros.

Torre Benixarop

La Torre de Benixarop es situa a la vessant est de la serralada del Coll d'Alba, dins de la partida del mateix nom ,creuada longitudinalment pel barranc de Benxarop i a uns 4'5 km. de l'estació de ferrocarril de L'Aldea. La torre es situa a la zona alta de la vessant dreta. La zona està caracteritzada per uns terrenys trencats per barrancs amb bosc de pins a les parts altes i camps de conreus a les baixes. Geomorfològicament correspon al quaternari,amb graves,conglomerats i argiles.

Actualment,es conserven les restes estructurals de la torre,de planta circular, força enrunada, i les restes del mas amb els corrals, que conserven la seva estructura exterior i les teulades, però amb l'interior enrunat.

Torre de Burjassénia

La Torre de Burjassénia és una de les 4 torres de  l'Aldea i és un edifici militar, una torre de defensa de planta circular que està situada dins un mas.

Té una alçada d'uns 14-16 m i un diàmetre d'uns 5-6 m a la base. El mur de la part baixa té una amplada d'uns 2 m. Té una superfície molt regular i presenta com a elements distintius: una petita porta d'accés d'uns 1,75 m d'alçada (que es fa més baixa progressivament a l'entrar); una finestra rectangular amb marc de carreus bastant regulars (on es troben dos inquietants caps esculpits en dos pedres independents de la torre), a una alçada d'uns 4-5 m; una gran porta rectangular situada a uns 3 m d'alçada; a prop dels merlets, una petita finestra rectangular, quasi quadrada, amb marc de mamposteria irregular.

A la part superior té algunes teules o trossos de desguàs per a les aigües del terrat. L'aparell és bastant irregular, encara que alguns reforços a l'argamassa li donen un aspecte compacte i uniforme, presentant pocs desperfectes importants.

Torre de l'Ermita

L'actual torre de l’Aldea, excepte la base, és una reedificació de l’any 1936, després que l’any 1914 s'hagués enderrocat parcialment.Presenta una singular planta basilical – alguns autors la veuen com a“rectangular amb dues arestes arrodonides” – que presenta el costat nord recte i el sud rodó. L’alçada total de la torre és de 20 m. Té tres pisos i terrassa amb merlets. A cada pis hi ha una finestra rectangular que mira al nord. La base està coberta per un ample talús, a la part arrodonida.

La porta es situa a la cara nord, a 1,5 m. del terra, construïda de punt rodó amb cinc dovelles de pedra. Al damunt de la porta hi ha tres làpides, amb inscripcions i un escut heràldic. Aquestes làpides fan referència a les diferents restauracions i reedificacions que ha sofert la torre mentre que l'escut heràldic pertany, probablement, a la família dels Jordà que van ser-ne propietaris des del segle XVI.

Descarrega't la Guia didàctica de la Torre

Torre de la Candela

La Torre de la Candela és una de les 4 torres de l'aldea i  és una construcció defensiva i de vigilància del municipi de l'aldea. És un bon exemple de torre de guaita o de senyals, que vigilava la desembocadura de l'Ebre. Està situada a la riba esquerre de l'Ebre, a mig camí entre el castell d'Amposta i la torre de Burjassénia.

Té una alçada d'uns 12-14 m i un diàmetre, a la base d'uns 4 m, i a la part alta uns 3 m. És d'una gran senzillesa: la part de la base (3-4 m d'alçada).Actualment per visitar-la dissabtes,diumenges i festius des de les 11.00 fins els 14.00 h., la clau romandrà a l'oficina de turisme situada a la torre de l'ermita de l'aldea, els visitants rebran la clau per poder visitar-la i hauran de deixar el DNI en disposin fins que la clau  es torni. Un lloc ideal per fer pícnic amb família amb taules i rostidors.

 

P. Arquitectónico

Ermita de la Mare de Deu de l'Aldea

El santuari de la Mare de Deu de l'Aldea està documentat des de el segle XII. A més l'Ermita disposa d'un retable de 40 m2 (un dels quadres més grans de les Terres de l'Ebre) realitzat pel pintor calero Joan Rebull.

Visites: Dissabtes, Diumenges i festius

Descarrega't la Guia didàctica de la Torre

Daberva - Flors Lidiana

Daberva - Flors Lidiana

Avda. Catalunya, 86, L'Aldea
Electrodomèstics – FloristeriaMás información
Germans Marín

Germans Marín

Carretera Tortosa - L'Aldea, L'Aldea
Pastisseria artesana – cafeteriaMás información
Hèctor Roda Restaurant La Llar

Hèctor Roda Restaurant La Llar

Avda. Francesc Robert Graupera, s/n, L'Aldea
Bar – RestaurantMás información
Mas de Bernis

Mas de Bernis

Camí de la faroleta, s/n - hostal dels alls, L'Aldea
Allotjament RuralMás información
Zapater Assessors

Zapater Assessors

Prolongació Sant Cebrià, 3, L'Aldea
Assessoria – AssegurancesMás información

Unfortunately there are no tour offers at this location at the moment.

Ferias y Fiestas

  • Festa de la Mare de Déu de l'Aldea. Se celebra el dilluns de Pasqua Granada amb una romeria, processó i correbous.
  • Festes Majors. Al voltant del 15 d'agost hi ha actes populars com el correfocs, el correbous, ball a l'aire lliure, bou capllaçat.
  • Festa de la Carxofa. De mitjan gener a mitjan febrer, rostida de carxofes i mostra de gastronomia popular. Els restaurants la tenen com a plat preferent.
Alojamiento Ruralalojamiento rural
Belleza y Estéticaestetica y belleza
De comprasde compras
Profesionalesprofesionales
Tallerestaller