Xerta

Xerta

El poble de Xerta es troba assentat en un pronunciat meandre, a la dreta de l’Ebre, mirant cap a Tivenys. Actualment és un municipi del Baix Ebre.

Els seus límits són: a l’esquerra, el riu Ebre, límit oriental, de de l’indret de la seva confluència amb el barranc de Xalamera, límit septentrional, fins el barranc del Llop; el sector occidental es troba accidentat pels darrers contraforts nord-orientals del massís dels Ports ( La Tossa, 552 mts).

La Història de Xerta

Segons els historiadors, el poble de Xerta té l’origen en temps de l’època iberoromana amb el nom d’Osikerda; que pertany a la família dels noms de la Bètica, els primitius habitants de la qual eren els ilercavons. Origen del topònim segons J. Coromines, d’origen preromà, ibèric.

Res no podem testimoniar respecte a un poblament antic de Xerta, malgrat que el seu topònim té un origen possiblement preromà. No és fins el període àrab que coneixem l’existència d’una explotació agrària o almúnia. Sembla ser que la situació geogràfica de Xerta, pràcticament vorejada per l’Ebre, ha afavorit històricament una important producció agrícola; potenciada per sistemes de regadiu que són documentats ja en època àrab.

Xerta, inclosa dins el terme de Tortosa, després de la conquesta cristiana, fou distribuïda en petites propietats de les quals foren titulars la catedral, el monestir de Santes Creus i el de Valldaura, etc..

La separació de Tortosa

A principis del segle XVI Xerta encara pertanyia a Tortosa a efectes d’impostos i, per aquesta causa, sorgiren discussions entre els dos poble que van comportar un llarg procés a la Cort Reial fins aconseguir la separació de Tortosa.

En relació a aquesta separació, es conserva a l’arxiu històric de Xerta la còpia literals dels motius que tingué Xerta per separar-se.

Sens dubte, la construcció definitiva de l’Assut, al segle XV, va dotar la població d’una infraestructura bàsica, tant pel que fa al regadiu com a l’explotació dels molins i de la pesca. La riquesa agrícola de la zona va afavorir la formació d’un sector potent i influent local; el qual va entrar en contradicció amb les autoritats tortosines al començament del segle XVII. La intercessió de Joan Sentís, bisbe de Barcelona i lloctinent de Felip IV de Castella a Catalunya, que era fill de Xerta; fou decisiva per al plet i concòrdia que durà a la seva independència de Tortosa el 1628.

Les rescloses per salvar el desnivell d’aigua a l’Assut, a fi de facilitar la navegabilitat del riu, així com l’inici del canal de la dreta. Construïdes el 1854, marquen les estampes que identifiquen la població al tombant del segle XIX i començament del segle XX.