Banyeres del Penedès

Banyeres del Penedès

Things to do - general

Banyeres del Penedès és un municipi del Baix Penedès, situat al centre de la comarca. El terme municipal té una extensió de 12’14 Km² i es localitza a la depressió penedesenca; formada per les serralades Litoral i Prelitoral. El terreny és suament ondulat, amb una lleugera inclinació NE-SO. És drenat per la riera de Banyeres, de cabal irregular. A la part nord del terme, el torrent de Llorenç s’ajunta amb el de Banyeres.

Gran part del terme es troba damunt d’un aqüífer, la qual cosa fa que el municipi sigui ric en aigües subterrànies. D’aquest aqüífer se n’aprofiten també altres poblacions.

El poble es troba situat en un pujol, a 172 m. d’altitud. Dins el terme hi ha, a més, el nucli de Saifores i el de les Masies de Sant Miquel. Actualment, hi ha també tres urbanitzacions: Els Boscos, El Priorat i Casa Roja. Al terme també hi podem trobar diferents masies disseminades: La Garita Vella, el Mas Roig, el Corral d’en Beina, la Casa Murada, Can Canyís, etc.

Comarca Baix Penedès
AyuntamientoPlaça de l'Ajuntament, 6
Teléfono Ayuntamiento977 671 350
Web Ayuntamientowww.banyeresdelpenedes.cat
Latitud41.279466
Longitud1.580569

Patrimonio Cultural

Castell de Banyeres

En roman part d'una torre situada al cim del puig, parcialment enderrocada. Tenia una estructura cilíndrica de la qual en resta menys de la meitat. És feta de paredat amb carreus irregulars. Té una alçada aproximada de 12 m.

La primera referència escrita de la torre de guàrdia de Banyeres és del 938, a la confirmació de les possessions de Lluís d'Ultramar. L'any 988 el rei Lotari assignà al monestir de Sant Cugat el domini de la torre i d'altres castells. En el turó del Puig s'ha trobat restes de ceràmica musulmana, la qual cosa originà dues hipòtesi: el lloc fou ocupat pels sarraïns o bé la ceràmica hi arribà gràcies al comerç. L'any 1032 el bisbe Guadall va atorgar com a feu el "castell de Banyeres" a Mir Llop Sanç. Els Banyers eixamplaren els seus dominis (l'Albornar, Tomoví, Albinyana), que obtingueren en feu de Sant Cugat durant el segle XI. El 1177 el bisbe de Barcelona pledejà contra Guisla de Banyers per usurpació dels drets que la mitra tenia en aquest castell. El 1371 el castell passà al patrimoni reial. Al segle XVII, el castell i el lloc de Banyeres encara pertanyien a la corona.

La Casa Murada

La Casa Murada- a1.JPG

La Casa Murada és una casa pairal del segle XIII amb elements gòtics i renaixentistes.

Està formada per un cos principal, aproximadament d'uns 600 m², del que en sobresurt una torre de defensa de base que constitueix l'element més característic del conjunt. A més de la casa principal hi trobem un celler i una església del s.XVIII.

Casal fortificat. Edificació formada per una sèrie de dependències agrupades dins un tancat, al qual s'accedeix a través de la porta del baluard. Tot el conjunt és situat al costat mateix del torrent del Papiolet. Destaca una torre de planta quadrada, més ampla de baix que de dalt. Està situada a la banda dreta del conjunt i consta de dues finestres ogivals col·locades de forma anàrquica. Al costat esquerre de l'habitatge hi ha una petita torre emmerletada. La casa és feta de tàpia i té un portal de punt rodó adovellat i diverses obertures gòtic-renaixentistes.Al sud del conjunt hi ha una capella d'època moderna.

L'Any 2007 Jesús Rovira, membre i compositor del grup Lax'n'Busto va transformar la masia en un estudi de gravació, mantenint l'estructura i els elements de l'antiga edificació. Des de l'any 2011 és la seu del projecte audiovisual Tots Sants, que utilitza les seves instal·lacions per enregistrar gravacions de diferents artistes, i on hi participa, entre d'altres el periodista musical Roger Roca.

 

Patrimonio Natural

l'Om de la plaça major de banyeres

Si es parla de Banyeres, hom no pot sinó que parlar de l'Om, arbre centenari, situat a la plaça, a la qual dóna nom. Actualment, al costat de l'Om es fan sardanes i castells per la Festa Major i s'engalana per les festes nadalenques.

P. Arquitectónico

Cal Ventosa

Cal Ventosa (Banyeres del Penedès) - 1.jpg

Fou feta a principis de segle, per la qual cosa s'enderrocà l'antiga masia. La seva construcció data dels voltants del 1920 quan l'àvia es casà. La casa té els seus orígens en una antiga masia que posseïa moltes propietats. L'edifici i la hisenda formen part de l'herència familiar. La casa és habitada esporàdicament (caps de setmana, etc.) i normalment és guardada per dos masovers. Els propietaris actuals (1983) viuen a Barcelona.

Santa Eulàlia de Banyeres

L'església, dedicada a Santa Eulàlia fou construïda en substitució de l'antiga, que probablement no era situada en aquest indret. Segons una data que hi ha en la part alta d'una columna propera al creuer, l'església es construí en el 1684, encara que en "La Gran Geografia Comarcal de Catalunya" es menciona la data de 1780. L'anterior església, de la mateixa advocació, era situada vora el Castell de Banyeres, segons diu un document del 1054, en el qual Mir Llop Sanç signà el seu testament sobre l'altar de Santa Eulàlia.

En el 1279 l'església era bastant important, ja que segons els delmes atorgats a la Santa Seu, l'església esmentada (75 sous) avantatjava la de l'Arboç (50 sous), la de Castellet (60 sous) i la de la Bisbal (57 sous). L'any 1894 es beneí la Capella del Santíssim, propera a la porta d'entrada. En el 1964 es reconstruí la part superior del campanar.

Santa Maria del Priorat de Banyeres

Santa Maria del Priorat de Banyeres (Banyeres del Penedès) - 1.jpg

Situada al costat del cementiri, consta de dues naus; la primitiva és de planta rectangular i té la volta de canó més alta que la de la segona.

La nau més antiga és d'origen romànic i la segona de transició entre el romànic i el gòtic. La sagristia és del segle XVII o XVIII. L'ermita és l'última resta de l'antic priorat benedictí situat en aquest indret. Els actuals Goigs que es canten a Santa Maria de Banyeres expressen aquesta influència benedictina. El document més antic que parla de l'ermita data del 1214, quan Guillema de Castellví donà a Santa Maria de Banyeres tots els drets que tenia sobre l'honor de Salamó, en el terme de Castellví de la Marca, parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós. L'any 1308 en una visita pastoral a la parròquia de Banyeres es menciona l'església de Santa Maria. El 1312 Pere Banyeres hi fundà un Benefici. Devia ser després del 1070 quan l'ermita passà a dependre de Ripoll. Aquesta dependència és ja clarament documentada en el segle XIV. En el 1352 depenien d'aquest priorat 36 masos de Salomó (Tarragonès). L'any 1377 es menciona l'existència de la Capella de Sant Joan dins l'església del Priorat.

Celler Nou de Cal Mata

Casa nova de Cal Mata (Banyeres del Penedès) - 1.jpg

És compost per una gran nau posteriorment dividida en dos pisos. L'exterior és totalment arrebossat i emblanquinat. La façana presenta una gran portalada amb llinda i una porta balconera amb reixat a cada banda. A la part superior hi ha una rosassa amb reixat i la data de 1911. La façana és rematada per una estructura en forma de graons feta de maó. A la part lateral esquerra es poden observar una sèrie de finestres rectangulars col·locades verticalment i de forma anàrquica.

Cal Pere Forner

Cal Pere Forner (Banyeres del Penedès).jpg

L'edifici consta de dues plantes. La façana és decorada mitjançant carreus pintats de diferents colors (groc, vermell). Els baixos presenten un gran i elevat arc rebaixat, el qual és dividit en dues parts, la inferior ocupada per una vidriera que correspon a la porta d'accés i la superior per una petita porta balconera. El pis noble, separat per una cornisa, presenta un balcó amb base i obertura de llinda. Com a remat de l'edifici hi ha una sinuosa cornisa, la part central de la qual presenta un cercle de flors, és de forma corba i té un remat format per fulles, a cada banda d'aquest cos hi ha una balustrada.

Cal Figueres

Cal Figueres (Banyeres del Penedès).jpg

És una casa de grans dimensions, la qual presenta com a principal característica una gran porxada de tres arcs de mig puntcompostos per dovelles de pedra. La casa presenta tres plantes. Els baixos consten de la porta d'accés a l'interior esquerra de la porxada, una sèrie de finestres rectangulars de diferents mides, i un potent contrafort. El pis principal presenta un grup de finestres amb ampit i dos balcons de barana de ferro forjat, ambdues coses distribuïdes de forma anàrquica. Les golfes presenten una sèrie de finestres d'arc de mig punt i són de recent construcció. La façana no té un parament pla sinó que presenta un bombament. A l'interior, molt modificat, encara hi es pot veure un arc de pedra.

Celler Cooperatiu de Banyeres

Celler Cooperatiu de Banyeres (Banyeres del Penedès).jpg

És compost per l'alternança de dos cossos junt amb dos magatzems. Ambdues coses (cos i magatzem) són iguals però els de l'esquerra són de construcció més recent. El cos dret, el més antic, presenta una gran portalada d'arc de mig punt, la qual té a cada costat una finestra semicircular. Una cornisa recorre tota la façana a l'alçada de la línia d'impostes de la porta i de les finestres. A la part alta hi ha tres finestres col·locades al bell mig, les quals són d'arc de mig punt i són disposades a diferent nivell. De la línia d'impostes de les esmentades finestres neix també una cornisa que recorre tota l'amplada de la façana. Rematant l'edifici hi ha una estructura lobulada composta per tres lòbuls els quals són separats per quatre pilars exempts. Sobre les finestres superiors hi ha la data de construcció (1918).

Unfortunately there are no accommodations at this location at the moment.

Unfortunately there are no tour offers at this location at the moment.

Ferias y Fiestas

Festes locals

  • 12 de febrer (Festa Major petita)
    Santa Eulàlia
  • 9 de juliol (Festa Major)
    Segon cap de setmana de juliol

Festes laborals a Catalunya

  • 1 de gener (Cap d’any)
  • 6 de gener (Reis)
  • 25 de març (Diumenge de Rams)
  • 28 de març (dilluns de Pasqua Florida)
  • 1 de maig (Festa del Treball)
  • 16 de maig (dilluns de Pasqua Granada)
  • 24 de juny (Sant Joan)
  • 15 d’agost (l’Assumpció)
  • 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)
  • 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya)
  • 1 de novembre (Tots Sants)
  • 6 de desembre (Dia de la Constitució)
  • 8 de desembre (La Immaculada)
  • 25 de desembre (Nadal)
  • 26 de desembre (Sant Esteve)