El Vendrell

Patrimonio Cultural

Torre del Telègraf

Torre bastida damunt una roca i rodejada d'una profunda fossa excavada en la roca.

Es formada per dos cossos sobreposats, l'inferior troncocònic, serveix de base a la torre pròpiament dita que és de planta quadrada i queda limitada per baix i per dalt mitjançant dues cornises.

Torre del Cintoi

La torre, amb funcions defensives o de vigilància, podria ser l'origen del nucli del Vendrell, documentat suposadament des del 1032 quan Mir Llop Sanç fou establert al castell de Banyeres i amb seguretat l'any 1037 en una concòrdia signada per l'abat de Sant Cugat del Vallès, senyor dels castells de Calders i de Santa Oliva dintre els quals es trobava el Vendrell. La torre acabà essent el centre de la baronia que senyorejà el monestir de Sant Cugat fins a l'abolició de les jurisdiccions feudals al segle XIX. La baronia comprenia els termes de Bonastre, Albinyana, Santa Oliva, Sant Vicenç de Calders i el mateix Vendrell.

Mas del Bombo

És un edifici aïllat. A la façana principal s'accedeix mitjançant un baluard amb porta de llinda. La façana lateral de l'habitatge té tres plantes. Els baixos tenen dues finestres quadrades. La segona planta presenta una galeria amb arcs de mig punt. A sobre i cap a l'interior s'alcen les golfes que consten d'unes finestres el·líptiques. Destaca una torre cilíndrica que s'aprima cap a la part superior, aquesta presenta una sèrie de finestres. Es recolza damunt una volta de creueria, sostinguda per quatre arcs de mig punt. Tota l'estructura és sostinguda per potents contraforts.

Mercat del Vendrell

És un edifici aïllat que té quatre portes d'accés, una a cada banda, i una teulada amb doble vessant. Les cares laterals són compostes per una gran portalada d'arc de mig punt, vuit cossos separats per pilastres adossades que contenen unes finestres aparellades amb arc de mig punt, i per un gran sòcol. La cara de davant i la de darrere són formades per una gran portalada, al centre, d'arc de mig punt i per un grup de tres finestres semicirculars per banda col·locades de forma inclinada. Totes les portes d'accés tenen una reixa de ferro forjat. Destaca també una cornisa a la part superior. Coberta a dues vessants, amb teules de ceràmica vidriada. L'edifici és arrebossat i pintat de color blanc, la qual cosa impedeix veure els materials que el componen.

Ajuntament del Vendrell

Situat a la Plaça Vella, té una façana en forma d'L, la qual cosa es deu al fet que és format per dues cases que s'uneixen formant un angle recte.

La façana que dóna a la Plaça Vella, és formada per tres plantes. Els baixos tenen dues grans finestres amb arc de mig punt. A la planta principal hi ha un gran balcó que ocupa tota la façana, el qual té mènsules, barana de ferro forjat i obertures rematades per un frontó amb dibuixos decoratius. Al segon pis, afegit posteriorment, hi ha dues portes balconeres, així com una cornisa i una barana de pedra. La segona part de l'edifici ocupa el xamfrà Plaça Vella-carrer de Mar. Consta de tres plantes. Els baixos presenten la porta d'accés a l'Ajuntament. El pis principal té també un gran balcó que comunica amb el de la façana del costat, és a dir, hi ha una gran balconada que recorre tota la façana del pis principal de la Casa de la Vila. El pis superior té nou finestres i és rematat per una cornisa.

Biblioteca Popular

La biblioteca popular del Vendrell és un edifici aïllat i rodejat per una barana de pedra. Els seus murs són dividits en cossos per uns pilastres adossats amb medallons a la part alta, els quals contenen les finestres. A la part superior hi ha una cornisa rematada per una barana amb pinacles en forma de bola. Té dues portes d'accés, una que dóna a la carretera general i que no s'utilitza i l'altra que condueix a la Rambla. Les dues tenen una escalinata, dues grans bases que sostenen unes columnes de capitells jònics, un fris i un frontó.

Estació del Vendrell

L'estació es troba a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona per on circulen trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, servei que uneix el Bages, el Vallès Occidental i Barcelona amb Sant Vicenç de Calders via les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès i Baix Penedès. També circulen trens de la línia RT2 de Rodalies de Tarragona que uneix El Vendrell amb Tarragona i les principals poblacions de la Costa Daurada

Aquesta estació de la línia de Vilafranca va entrar en servei l'any 1865 quan es va obrir el tram entre Martorell i Tarragona, sis anys més tard que la línia arribés a Martorell.

Sant Ramon de Coma-ruga

Situada al xamfrà del carrer de l'església, té un petit jardí a l'entrada. S'hi accedeix mitjançant una escalinata. La façana presenta una gran arc de mig punt cec, on hi ha la porta d'accés, la qual és rematada per un fris d'arc de mig punt cecs i una gran rosassa amb decoració geomètrica. A cada costat hi ha una finestra quadrangular amb reixa de ferro, damunt la qual es troba una altra rosassa. To el conjunt de la façana sobresurt un xic respecte a la resta de l'edifici. A la banda dreta es troba el campanar, sostingut per contraforts rematats per cartel·les. És una torre de secció vuitavada, de quatre balcons amb barana de ferro i arc de mig punt que contenen la campana. Una cornisa i una volta són el seu remat.

Al seu interior hi ha un mosaic del segle XX, realitzat per Santiago Padrós l'any 1962.