P. Arquitectónico
Església de Sant Jaume dels Domenys
Segons la Gran geografia comarcal de Catalunya és possible que, encara que no és documentada, en els primers temps de la reconquesta existís l'església de Sant Jaume, erigida dins el terme de Castellví de la Marca.
Aquesta ja és documentada el 1279 en les Raiones decimarium Hispaniae que, situada dins el terme de Castellví, pagava un delme de 80 sous. La dedicació a Sant Jaume s'ha de relacionar amb la devoció medieval a Sant Jaume de Galícia.
A causa dels fets de la Guerra Civil, es cremà el bonic Altar major d'estil barroc de l'església, del qual només en resta el reixat del presbiteri.
Es creu que la pica baptismal probablement no és originària de l'església de Sant Jaume, i que procedeix de l'antiga capella del castell de Marmellar. Predomina la hipòtesi que és del segle VII-IX.
Casa rectoral de Sant Jaume dels Domenys
A la façana destaca la portalada d'arc de mig punt dovellat fet de pedra. A la clau presenta una creu llatina i la data 1949. En el pis principal s'observa un balcó amb barana i base, una antiga gàrgola que representa un animal, un rellotge de sol i una finestra amb la data 1696 a la llinda. L'última planta té una sèrie de petites finestres molt restaurades.
A l'interior hi ha diversos arcs de pedra, dels quals en destaca un de mig punt de caràcter molt antic (segle XIII). Aquest edifici ha estat restaurat.
Mare de Déu dels Arquets
Segons el sr. Tarrada, l'ermita és deguda a la cristianització d'un fet supersticiós o miraculós d'origen pagà. L'església, de sempre, ha decidit dotar les festes i supersticions paganes d'un sentit cristià, en lloc de prohibir-les inútilment. Així entronitzà una Verge on s'anava en demanda de l'aigua. El tros d'aqüeducte d'aquesta zona segurament se'l va emportar una torrentada, però restà en la imaginació del poble. Posteriorment, «els Arquets» de la part alta de l'aqüeducte donaren nom a la Mare de Déu, i foren utilitzats com a basament de la imatge, fet comprovable en uns goigs reeditats el 1950. La primera notícia de la capella es troba en el llibre de visites del Deganat de Vilafranca, on en la visita del 1632 hi consta: Capella Bae, Mae. Dels Arquets. Se troban altres referències el 1753 i el 1793. L'any 1821 es restaurà la capella. El 1936 fou cremada i restaurada cap a 1950 sota la direcció del mossèn Ros i Leconte.
Ca l'Oller
Es tracta d'una masia molt restaurada que presenta una construcció dedicada a l'habitatge i una sèrie de dependències utilitzades en temps antics per a les feines del camp. L'edificació consta de tres plantes. S'hi accedeix mitjançant una escalinata. La porta és semicircular i amb dovelles de pedra. La resta de les plantes han perdut el seu caire antic, ja que han estat totalment modificades. Les cobertes són de dues vessants. Pel que fa a les dependències, cal ressaltar-ne una que data del 1848, en la qual podem veure un sostre arquitravat fet amb bigues de fusta i uns contraforts que sostenen la construcció. Existeix una altra dependència posterior, del 1921. Els materials emprats en l'edificació són carreus irregulars.
Aqüeducte romà
Situat a uns 400 m de la finca dels Arcs, les restes de l'aqüeducte sorgeixen sobtadament al mig d'una plana.
Els arcs són alineats i formen una línia lleugerament corbada i agafen, aproximadament, una llargada total d'uns 70 m. Actualment estan dividits en tres grups. Seguint el curs de l'aqüeducte trobem el primer grup format per tres arcs, amb una llargada total de 12,7 m. En aquest grup l'amplada de cada arc és de 3 m. Després de 33,5 m de terra de conreu trobem el segon grup, format per un pilar d'un metre d'alçada i un arc solitari de 2,9 m d'amplada. L'últim grup està format per dos arcs, amb una llargada total de 8,7 m. La construcció dels arcs de mig punt és idèntica i es recolzen sobre uns pilars de secció rectangular. L'obra està realitzada amb pedra del país de diferents mides i agafades amb una gran quantitat del clàssic morter romà. Els arcs pròpiament dits són formats per lloses de cantell.
Mas de Gomila
La masia i el veïnat de Gomila estan situats al Nord de les Carronyes, a mitjana alçada en els contraforts del Montmell (380 m). L'edifici és rodejat per una sèrie de dependències dedicades a l'agricultura i la ramaderia. Té tres plantes i és un clar exemple de la clàssica masia catalana. Els baixos tenen una porta principal d'arc de mig punt dovellat, la clau del qual presenta la data de reconstrucció de la masia (1794). També hi veiem dues finestres i la porta de l'estable a mà dreta. El pis principal presenta, al centre, un balcó amb base i una porta balconera a cada costat. Les golfes presenten les típiques finestres de les masies de la zona (arcs de mig punt i línia d'impostes molt marcada). L'interior correspon a la típica estructura en tres cossos rectangulars i paral·lels.
Nostra Senyora dels Àngels del Papiolet
Església de construcció moderna, d'una sola nau, encara que a la banda esquerra té una nau lateral que s'utilitza, en part com a porxo i en part com a sagristia. El porxo està format per uns arcs de mig punt, sobre els quals s'han deixat a mig bastir les parets -sembla que la construcció sigui inacabada-. A la part dreta ressalten quatre contraforts intercalats amb tres rosasses. Als peus de l'església i damunt tres finestres semicirculars, veiem la inscripció: «Iglesia de Nuestra Señora de los Angeles, 1950». L'edifici està rematat per una espadanya d'un sol cos. L'entrada, a mà esquerra, presenta un cancell a l'interior. Destaca la manca d'absis i la coberta a dues vessants. A l'altar major hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, del segle XX (1950).
Pont Romà
Pont situat a uns 200 m de l'aiguabarreig amb la riera de Cornudella, tocant la vinya de "Cal Clot". El pont és bastant descarnat, l'obra té una llargada total de 4,5 m x 2 m d'ample, i una alçada sobre el llit del torrent de 3,2 m. Està format per un arc quasi de mig punt, lleugerament rebaixat i, com a únic detall arquitectònic té, en la part de muntanya, una senzilla aresta de dalt a baix en els dos estreps d'on arrenca l'arcada. Està realitzat en pedres sense carejar excepte a la base, on són col·locades amb més ordre, com un principi d'opus quadratum. La resta presenta còdols agafats amb una forta barreja de calç.
Necròpolis cristiana
A l'antic hort de la rectoria situat a la part posterior de l'edifici es va localitzar l'any 1983 una necròpolis altmedieval dels segles X-XI en la qual fins ara s'han descobert divuit tombes de forma antropomorfa excavades a la roca cobertes de lloses planes, nou d'ells per a adults i nou per a infants. Amb tot, aquestes sepultures podrien correspondre a la darrera ocupació de la necròpolis que deuria existir ja els segles VIII-IX en època visigòtica.
