Patrimonio Cultural
Castell de Santa Oliva
Situat dalt d'un turó, a la part alta de la vila. Està documentat des del segle X i és a partir del segle XII que els seus senyors comencen a cognomenar-se Santa Oliva. El seu domini es manté fins el 1243, quan Saurina de Santa Oliva ven tots els drets al monestir de Sant Cugat, el qual en mantindrà la jurisdicció fins al segle XIX.
El que resta del castell és una magnífica torre de planta rectangular, amb un cos adossat -l'antiga sala del castell- que al segle XVII va ser convertit en l'església del Remei. Al seu extrem hi ha l'absis enlairat de l'antiga capella del castell.
La torre, del segle XI, té diversos nivells, amb espitlleres i els forats on es recolzaven les bigues. A la part superior hi ha finestres de punt rodó i la coberta amb volta de mig punt. L'aparell és fet de pedres irregulars però ben arrenglerades. La porta, rectangular i amb llinda monolítica, és situada a la façana nord.
Església de Santa Maria
L'església parroquial de Santa Maria, situada fora del nucli urbà, està documentada des del segle XI. Sembla que va patir una ràtzia dels sarraïns a començament del segle XII i que va ser reconstruïda poc després. L'any 1158 va ser concedida al monestir de Sant Cugat perquè hi establís un priorat. Els drets senyorials del monestir, que abastaven tot el terme inclòs el castell, van mantenir-se fins al segle XIX, tot i que el priorat a partir del segle XV només va existir nominalment.
El nucli antic
El poble de Santa Oliva es va anar formant sota el castell. Els carrers més propers a l'antic recinte murat són els que tenen més interès. Mantenen la seva estructura original i conserven algunes cases i elements arquitectònics antics, en general dels segles XVIII i XIX. Podem veure portals adovellats i finestres amb llinda, brancal i ampit de pedra, tot i que la major part de cases han estat molt reformades al llarg del segle XX.
Els safareigs
Situats molt a prop del castell, van ser construïts al segle XIX i es van convertir en un dels tradicionals àmbits de relació social de les dones del poble. Han estat restaurats modernament.
Les fonts urbanes
El terme de Santa Oliva és especialment ric en aqüífers. L'aigua és, doncs, un element d'identitat del poble, la manifestació plàstica de la qual són les diverses fonts públiques que es poden trobar a diversos indrets del poble.
Casa Larrienaga
A tocar de la vila del Vendrell, però dins el terme de Santa Oliva, hi ha el casal construït per un indiano retornat de Sudamèrica. De la seva façana en destaca per la seva originalitat el gran finestral ovalat, dividit per pilars, que s'obre a un petit balcó. La casa té un jardí lateral i alguns edificis annexes. En un d'ells pot llegir-se la data de 1920. Actualment és seu d'una fundació dedicada a l'atenció de disminuïts psíquics.
