Patrimonio Natural
Les roques sedimentàries que afloren en aquesta comarca constitueixen un dels laboratoris de camp més coneguts i visitats pels geòlegs d'arreu del món.
Sobre aquest singular substrat es desenvolupen paisatges majestuosos, sovint poblats per una flora i una fauna de gran valor natural.
La Conca Dellà està envoltada per diferents serralades que la delimiten, a la vegada que la defineixen com una àrea concreta. Així doncs, a l'oest ens trobem amb l'única "frontera" oberta, el riu Noguera Pallaresa. Al nord ens trobem amb les serres de Sant Corneli i l'extensa serra de Boumort, coneguda Reserva Natural de Caça. A l'est, el roc de Benavent amb el coll de Comiols, de pas gairebé obligat per l'entrada a la Conca des de l'antiguitat. A migdia ens trobem amb la imponent serra del Montsec, una veritable escola de les ciències naturals a Catalunya.
Tota la Conca és un esclat de vegetació i fauna singular. Cal destacar una gran quantitat de voltors que sobrevolen aquest espai, així com la presència del gall fer al bosc del Cimadal, on també es pot apreciar una fageda inusual en àrees de la Conca.
Destacarem un dels punts d'interès natural existents en aquesta zona:
Estanys de Basturs
Els estanys de Basturs, juntament amb els de Banyoles i Montcortés, són els estanys d'origen càrstic més importants de Catalunya. A Basturs el conjunt aqüífer està format per dos estanys. L'elevat contingut de calç de les seves aigües condiciona que hi visquin espècies vegetals i animals que no es troben a altres espais aquàtics del nostre país. A causa de la seva singularitat natural estan inclosos dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya.
La vegetació de l'interior dels estanys presenta una singularitat sorprenent. A l'estany gran s'han localitzat més de 120 espèciesdiferents d'algues unicel·lulars i al petit, unes 80. A l'estany gran s'ha trobat una alga unicel·lular que no viu a cap altre lloc del món, "Ceratium cornatum". Fora de l'estany, a la zona de brolla, s'hi pot observar una planta que es troba a molts pocs punts del nostre país, anomenada "Haplophyllum linifolium". A les ribes hi ha joncs, canyís i "Claudium mariscus", una espècie no gaire freqüent a Catalunya.
A la superfície de l'estany gran, s'hi pot observar una planta carnívora, "l'Utricularia vulgaris", que no té arrels i viu flotant a l'aigua.
Barranc i Salt de Merea
Just al coll de Comiols, trobarem una carretera que passa per Sant Salvador de Toló. Al km 6 d’aquesta nova carretereta cal agafar una pista que va cap a Merea. Un cop hem passat aquest petit nucli de poques cases, a menys d’un km, la pista passa per sobre un torrent. Allà cal caminar uns 20 minuts pel riu (compte!! rellisca, cal fer-ho amb calçat adequat) i arribarem a diversos gorgs d’aigua turquesa. Si som els primers les aigües seran transparents, si no, ja remogudes, tindran un color blanquinós que ens impediran veure més enllà de la cintura
