La Canonja

La Canonja

Things to do - general

Limitant amb Tarragona i en una zona envoltada de polígons industrials, la Canonja és un oasi on es pot trobar un poble que ha sabut mantenir la seva identitat malgrat la proximitat de la capital de la província. De fet, la defensa de la seva autonomia ha estat una lluita històrica de la Canonja que, durant gairebé cinquanta anys, va perdre la categoria de municipi per integrar-se a Tarragona.

A partir del 1964 quedà annexionada al municipi de Tarragona, i des del 1982 va començar a gaudir d’una certa independència administrativa com a Entitat Municipal Descentralitzada, amb la concessió d’un nou terme –més petit que l’anterior i seguint els límits parroquials; per part de la Generalitat de Catalunya. El 30 d’octubre de 2010 la Canonja recupera la municipalitat i es converteix en el municipi 947 de Catalunya, després que el 15 d’abril de 2010, el Parlament de Catalunya aprovés, per unanimitat, la Llei 8/2010, que li permet la segregació de Tarragona amb una nova delimitació territorial. La Canonja recupera el seu estatus històric municipal, després de 45 anys.

La Canonja Patrimoni Històric

Els carrers guarden el seu caràcter antic, encara que les cases dels segles XVII i XVIII han estat transformades. Entre els edificis que més destaquen dins del nucli urbà hi ha l’església dedicada a Sant Sebastià, construïda a mitjans del segle XVIII. És un edifici d’estil neoclàssic, molt senzill, amb detalls ornamentals a l’interior de caràcter rococó. El campanar és ample i de planta quadrangular. Té capelles laterals entre contraforts.

A l’antic nucli de Masricart (avui unit amb la Canonja), hi ha l’església de la Mare de Déu de l’Esperança, del segle XIII, tot i que el seu aspecte actual ve de les obres de reforma del XV. Es tracta d’una obra popular amb elements renaixentistes. Va passar a dependre de la parròquia de la Canonja al segle XVIII. Durant l’últim segle s’hi ha descobert un petit retaule i una imatge de la Verge de l’Esperança.

Pel que fa a obra civil, l’edifici més destacat és el castell de Masricart, obra del gòtic tardà d’entre els segles XV i XVI, encara que amb modificacions posteriors. Conserva l’arc de mig punt a l’entrada i va ser un casal residencial que el 1992 va ser restaurat. Actualment, és un centre d’activitat cultural. Encara dins del nucli de la Canonja hi ha altres punts d’interès, com els refugis antiaeris de la Guerra Civil o l’Orfeó Canongí.

Dins del terme municipal es troba també el jaciment del barranc de la Boella, amb restes d’una època de la prehistòria poc coneguda a Europa. S’hi han trobat diverses eines i també restes d’animals, com mamuts i altres grans mamífers.

Qui s’apropi a la Canonja pot visitar un centre històric que destaca pel seu ambient viu, ple de comerços i, que per la seva proximitat a Tarragona, és de fàcil accés.

Comarca Tarragonès
AyuntamientoC/ Raval, 11
Teléfono Ayuntamiento977 543 489
Web Ayuntamientohttp://www.lacanonja.cat/
Latitud41.122972
Longitud1.178908

Patrimonio Cultural

Església Sant Sebastià de la Canonja

L'església va ser iniciada cap a l'any 1746. L'any 1753, degut a falta de cabals, els administradors de la fàbrica de la nova església decidiren que els habitants de Masricart també havien de contribuir en les despeses i feren una enquesta per a demostrar que els masricardencs eren feligresos de la Canonja. Aquests últims, per contra, intentaren obligar els canongins a contribuir en les despeses de reconstrucció de la seva pròpia església, fonamentant-se en la seva antiga preeminència. La qüestió fou portada a la Cúria Eclesiàstica de Tarragona, que dictà sentència a finals de 1756 favorable als interessos de Masricart.

Els canongins s'oposaren a la sentència, fins que l'any 1760 aconseguiren de ser absolts de les seves obligacions a Masricart. Mentrestant, a finals de 1757, el vicari general concedia la llicència per a beneir la nova església de La Canonja i transportar-hi el sagrament des de la vella. El 28 de novembre d'aquells any es beneí solemnement l'església. Les obres havien durat, doncs, 11 anys.

Mas de l'Hort de l'Abeurador

Mas de l'Hort de l'Abeurador

El Mas de l'Hort de l'Abeurador és un edifici amb valor patrimonial, situat al camí Vell de Reus, que actualment es troba en obres per tal d'albergar en un futur el Centre d'Interpretació Arqueològica del Jaciment del Barranc de la Boella.

Actualment, a l'espai del pati del Mas s'hi programen activitats culturals a l'aire lliure.

La proposta de convertir el Mas en el Centre d'Interpretació parteix, en primer lloc, del respecte cap a la preexistència d'un edifici que ens transmet una sèrie de valors i que reforça la idea d'element històric que protegirà a altres elements – arqueològics- de moltíssima antiguitat i d'un valor paleontològic incalculable.

Arquitectònicament, el centre disposarà de dues zones diferenciades, l'edifici existent en la finca, que està sent sotmès a una rehabilitació per poder dotar-lo d'usos culturals, administratius i de pública concurrència; i un cos annex de nova construcció on hi haurà una gran sala polivalent, destinada sobretot a sala d'actes o espai de docència dels estudis vinculats al jaciment arqueològic.

  • Adreça: Camí Vell de Reus, 37

P. Arquitectónico

Castell de Masricart

Allò que els canongins anomenem, des de sempre, el Castell de Masricart, és en realitat un gran mas o casalici senyorial que presideix el petit casc antic de l’antic poble de Masricart.

No es té cap clarícia de quan va ser construït el Castell, tot i que, si es comença a esmentar documentalment el “manso Ricardi” a partir de l’any 1228, caldrà creure que el mas ja hi era i que estava situat on ara hi ha el Castell. Les conjectures sobre la presència anterior d’una vil·la romana estan per demostrar, malgrat que s'hi hagi trobat algun element d’origen romà a les parets del Castell.

L'estructura arquitectònica que avui dia podem contemplar és típicament gòtica, de planta quadrada amb un pati central, que conté l’escala i organtiza les diferents dependències. La finestra sobre l’accés, a la façana principal, correspon inequívocament a aquesta època. Probablement fou durant la segona meitat del segle XVI, essent senyors de Masricart els Castellví i els Ponç, que el Castell adquirí la seva forma actual.

Casal Orfeó Canongí

Orfeó Canongí

L'Orfeó Canongí es va fundar el 8 d'octubre de 1930, i des del primer moment va ser el punt de referència cultural i social del poble. En aquella dècada va destacar la gran Companyia Lírica de l'entitat, que va posar en escena un gran repertori de sarsueles i òperes, portant el nom de l'entitat i del poble per molts indrets de Catalunya.

La guerra civil, com va passar amb altres entitats del nostre país, va representar la pràctica desfeta de la societat, que fins anys en plena postguerra, no va reprendre de nou les activitats.

  • Adreça: Plaça Mestre Gols, 4.

Església de la mare de Déu de l'Esperança

Església de la mare de Déu de l'Esperança

L'existència d'una parròquia al lloc de Masricart podria provar-se, si més no, a finals del segle XIII i el primer rector que coneixem d'aquest lloc és mossèn Joan de Gradu, el 9 de juliol de 1331.

El 29 de novembre de 1459, la universitat del lloc de Masricart, sol·licitava de l'arquebisbe Pere d'Urrea una llicència per a poder captar almoines per acabar la restauració de la seva església parroquial. Fou en aquesta ocasió que hom reconstruí l'església de Masricart donant-li l'aspecte de fortificació que encara conserva avui la seva façana, llevat de la porta i de l'ull de bou, que pertanyerien a reformes posteriors del segle XVI.

El document esmentat ens informa també que l'església del lloc de Masricart estava dedicada a la Mare de Déu d'Agost, que n'era la titular des de primitus et antiquitus. Ara bé, afirma que és vulgariter apellate et nominate Sancta Maria de la Sperança. Aquest nom sembla que aleshores era prou difós i consolidat perquè fos recollit.

El jaciment del Barranc de la Boella

El jaciment del Barranc de la Boella

El jaciment arqueològic del Barranc de la Boella es localitza al terme municipal de la Canonja i se situa a 5 quilòmetres de la costa i a 50 metres d’alçada sobre el nivell del mar.

Durant anys, el jaciment ha patit de forma freqüent grans torrentades d’aigua que han afectat greument la conservació de les restes arqueològiques.

L’any 2006 una nova i forta torrentada posà al descobert restes de dents i defenses de mamut. Aquest fet motivà la realització, a l’any 2007, d’una campanya d’excavació arqueològica duta a terme per l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en col•laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aquest jaciment es va descobrir a principis del segle XX, però no va ser fins l’any 1970 quan el va excavar per primera vegada l’arqueòleg Salvador Vilaseca. Amb aquesta primera excavació es van localitzar restes d’elefant, rinoceront, cavall, cérvol i eines de pedra.

Les excavacions realitzades entre els anys 2007 i 2008, van confirmar la importància del jaciment ja que es van localitzar noves restes de mamut (molars i defenses), així com restes d’hipopòtam, rinoceront, cérvol, cavall i diversos carnívors. Juntament amb aquesta fauna també es van trobar eines de sílex.

En definitiva, aquest conjunt arqueològic s’inclou dins d’un període de la prehistòria molt poc conegut a les nostres contrades i també a tot el continent europeu, fet que dóna una gran importància al jaciment i ens permetrà, amb les futures excavacions, conèixer encara més les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona i el medi natural on vivien.

Els refugis antiaeris de la Guerra Civil (1936-1939) a la Canonja

Els refugis antiaeris de la Guerra Civil (1936-1939) a la Canonja

Durant les obres de pavimentació de la Plaça de la O, l'any 2009, es descobrí casualment l'accés al refugi que es troba a sota de la mateixa plaça i del carrer Ravaleta. Aquest disposava de dos accessos, un des de Ravaleta i l'altre és el que s'ha descobert i adequat recentment.

Un cop descobert es procedí a dibuixar l'estat actual de refugi i després es redactà un projecte d'adequació interior i de construcció d'un petit pavelló d'accés, on també hi ha un petit espai per poder penjar una sèrie de panells explicatius de com eren els refugis i de com es construïen. També s'hi penjarà documentació inèdita de l'arxiu municipal, sobretot la que fa referència als torns de treball de la gent encarregada de construir-los.

Unfortunately there are no accommodations at this location at the moment.

Unfortunately there are no tour offers at this location at the moment.

La Canonja destaca també per les seves propostes culturals.

Festa de la Municipalitat

Festa de la Municipalitat

Festa de Masricart

Festa de Masricart

Les Festes locals són aquelles festes que ens identifiquen com a poble i les més destacades de la Canonja són: la Festa de Masricart, del 5 d'agost, la Festa Major d'estiu que se celebra el 15 d'agost, la Festa Major d'Hivern del 20 de gener en honor a Sant Sebastià i la Festa de la Municipalitat que celebren el 15 d'abril per commemorar el dia en què la Canonja va recuperar la seva autonomia respecte de Tarragona.

Festa Major d'Hivern

Festa Major d'Hivern

Canaval

Canaval

La Canonja també viu amb intensitat altres festes que estan presents al calendari de pobles i ciutats de Catalunya. Les celebracions més tradicionals són les Festes de Nadal, la Nit de Reis, el Carnaval i la revetlla de Sant Joan.