Patrimonio Natural
Desembocadura
Rius, llacunes, platges i dunes amb vegetació i salobrar… La desembocadura comprèn diversos ambients naturals que podràs observar amb una vista panoràmica des del
mirador Zigurat. També podràs observar diferents tipus d’aus, com ara ànecs, ardeids, gavines, xatracs, limícoles i corbs marins. A la zona de la desembocadura s’hi troben El Garxal, l’Illa de Sant Antoni i l’Illa de Buda, tres espais naturals protegits de gran importància.
El Garxal
Conjunt de petits illots i llacunes modelats pel vent i el mar, tot envoltat per ecosistemes variats de zones dunars, canyissars i salobrars. El Garxal acull una rica i variada flora i fauna, com ara una gran varietat d’aus aquàtiques, que podràs apreciar des dels dos aguaits, un d’ells adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
Passeig del Riu
Des del mirador Molí dels Mirons podràs gaudir d’una magnífica panoràmica del riu Ebre i l’Illa de Gràcia. La seva ubicació a l’entrada del municipi, per Jesús i Maria, és el punt d’inici del carril bici, que segueix el passeig fluvial fins al final del poble, amb un total de 6 km, passant per punts emblemàtics del municipi, com ara el pont
Lo Passador, que uneix les comarques del Baix Ebre i el Montsià, des de l’any 2010, en una infraestructura que convida a l’observació del riu des d’una altra perspectiva: per sobre del mateix.
Muntell de les Verges
Duna de 4 m d’alçada que es converteix en el punt més alt del Delta. Està situada al marge esquerre del riu, molt a prop de la desembocadura. La seva panoràmica permet veure l’Illa de Buda i l’Illa de Sant Antoni. Coronant la duna hi ha un monument dedicat a les marededéus relacionades amb el trajecte del riu Ebre des del seu naixement a Cantàbria, amb la marededéu de Montesclaros, fins a la seva desembocadura al Delta de l’Ebre, amb la marededéu de l’Assumpció.
Punta del Fangar
És l’únic desert de Catalunya. Una península que s’endinsa al mar per la banda nord de la desembocadura i que destaca per la bellesa dels diferents ambients naturals que engloba. 410 ha de dunes mòbils i fixes, sorrals, platja i badia, que es converteixen en zona de refugi, nidificació i alimentació d’espècies d’ocells aquàtics migratoris, com ara els xatracs i les gavines, a més d’acollir també vivers de marisc a la part interior de la badia. En els dies de forta insolació, podràs veure miratges, el que juntament amb la immensitat i bellesa del paratge, li confereixen un caràcter especial.
Bassa del Canal Vell
És la llacuna més gran de l’hemidelta esquerre, espai de gran riquesa faunística on es refugien o nidifiquen diferents tipus d’aus, entre les quals destaquen ànecs, polles d’aigua, ardeids, rapinyaires, a més de la possibilitat de veure flamencs.
PLATJA I NUCLI DE RIUMAR
PLATJA DE LA BASSA D’ARENA
PLATJA DE LA MARQUESA
PLATJA DEL FANGARP. Arquitectónico
Sant Miquel de Deltebre
L'església és de planta basilical d'una sola nau amb capelles laterals que conflueixen cap a l'absis de secció semicircular. Els materials son pobres i d'obra vista. No obstant, l'exterior s'aconsegueixen uns magnífics afectes estètics donats per l'alternança i disposició de les rajoles. Junt a la façana hi trobem el campanar de secció quadrada. La seva construcció és molt tardana, doncs forma part del pla "Regiones Devastadas" en que tots els fidels del Delta devien tenir església.
Església a Jesús i Maria
Església de planta basilical amb dos capelles laterals. La capçalera té un absis semicircular entre mig de dos capelles de secció quadrada. La teulada és de doble vessant amb campanar afegit al mur, també de secció quadrada. La construcció de l'església data dels anys 40 del segle XX, com es veu en la plaqueta de la façana i el campanar-rellotge.
Pont dels Moros I
El pont és una mena d'arc de triomf placat amb carreus de pedra i reomplert de dintre amb còdols i argamassa. Segurament tenia àtic o qualsevol altre part superior. La seva finalitat podria ésser un canal de navegació - a semblança del canal dels Alfacs - o bé un canal de navegació de les salines.
Pont dels Moros II
Pont situat sobre un canal, té la forma d'un arc de triomf de un sol vano amb les dovelles i els carreus tallats regularment. Sembla que li falta l'àtic, doncs en el seu lloc es troba una massa de còdols amb argamassa i fang. La seva finalitat podria ésser la de canal de navegació o d'un canal de anivellació de les salines.