Xerta
El poble de Xerta es troba assentat en un pronunciat meandre, a la dreta de l’Ebre, mirant cap a Tivenys. Actualment és un municipi del Baix Ebre. Els seus límits són: a l’esquerra, el riu Ebre, límit oriental, de de l’indret de la seva confluència amb el barranc de Xalamera, límit septentrional, fins el barranc
Patrimonio Cultural
L'Assut
Sens dubte, la construcció definitiva de l'Assut, al segle XV, va dotar la població d'una infraestructura bàsica, tant pel que fa al regadiu com a l'explotació dels molins i de la pesca. La riquesa agrícola de la zona va afavorir la formació d'un sector potent i influent local, el qual va entrar en contradicció amb les autoritats tortosines al començament del segle XVII. La intercessió de Joan Sentís, bisbe de Barcelona i lloctinent de Felip IV de Castella a Catalunya, que era fill de Xerta, fou decisiva per al plet i concòrdia que durà a la seva independència de Tortosa el 1628.
Les rescloses per salvar el desnivell d'aigua a l'Assut, a fi de facilitar la navegabilitat del riu, així com l'inici del canal de la dreta, construïdes el 1854, marquen les estampes que identifiquen la població al tombant del segle XIX i començament del segle xx.
Centre d'interpretació de Xerta.
Situat a l'antic edifici de l'estació de tren de la línia de la Vall de Safan, actualment reconvertida en via verda.
Patrimonio Natural
El riu Ebre
Al seu pas per Xerta, majestuós i calmat, el riu ofereix un variat assortit de possibilitats lúdiques. Són molts els experts en pesca que passen hores i hores gaudint de l'abundància i varietat de peixos. Darrerament el silur és un dels peixos que més visitants atreu.
P. Arquitectónico
L'església de l'Assumpció i Sant Martí.
El primer temple va ser fundat en 1325. L'actual edifici però, es va començar a construir en 1580 i va acabar en 1690.
El campanar
D'estil neoromànic coronat amb quatre escultures de gossos, una a cada cantonada i un parallamps modernista, va ser reconstruït en 1910. L'anterior construcció datava del segle XVI.
A la façana principal de l'església destaca el
limnígraf de rajoles que assenyala les riuades més importants que ha patit la població, la més forta, coneguda com la riuada gran va arribar a superar els 10 metres del nivell d'estiatge del riu i va succeir l'any 1787 .
Es conserven diverses cases senyorials com
casa Ceremines,
restes de la casa i l'oratori dels Sentís,
casa Ravanal, casa del milionari (
Villa Retiro),
casa Pau i casa Navarro, on es poden visitar els exteriors.