Availability

We are sorry, there are no rooms available at this accommodation at the moment

Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes  Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf que, amb una extensió de 40,71 km², limita al nord amb els termes de Canyelles i d’Olivella; a l’est, també amb el d’Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l’oest, amb el municipi

Patrimonio Cultural

Casa del Terme

La primera referència és de l'any 1502. La Casa del Terme era on es reunien els habitants de la població, es conserven llibres d'actes de la universitat del terme de Ribes des de l'any 1624. A partir de l'any 1657 i fins al 1833 va ser l'escola de minyons i també la casa del mestre. Des de finals del segle XX es va rehabilitar i actualment s'utilitza com a dependències municipals.

Església vella

esglesia-castell
Els anys 1662-1678 es va bastir una església d'estil barroc sobre una capella primitiva. La construcció  va ser  amb pedres del recinte fortificat: castell, muralla i l'antiga capella romànica. A la façana de migdia es troba el portal de les ànimes, d'estil renaixentista,  rep aquest nom perquè era on finalitzava el camí de les ànimes i és on es troba l'escut més antic que es coneix del municipi. Al 1910 la parròquia es va traslladar a l'església Nova.

Castell de Ribes

castell-de-ribes
Al segle X és adquirit pel Bisbat de Barcelona. Al llarg del temps, el bisbat i els senyors feudals es disputen la propietat. Al segle XVIII se'n fa càrrec el municipi per concessió fins a la desamortització del segle XIX. A principis del segle XX s'ubica la presó fins al final de la guerra civil. A partir d'aquest moment passa a ser habitat per les famílies d'artistes Mestre i després pel coreògraf José Luís de Udaeta que el va restaurar i habilitar com a residència, on va viure fins l'any 2004.  Actualment s'utilitza per usos culturals.

Pi i pont de la palanca

pi-pont-palanca
L'origen del nom ve d'una palanca o llistó que s'utilitzava com a pont per unir el nucli de Sota-ribes i el de Ribes, a l'altra banda de la riera. Després es va construir un pont de fusta no gaire segur davant les grans rierades. El 5 d'abril de 1891 es va inaugurar el pont metàl·lic sobre la riera de Ribes, construït per l'arquitecte Bonaventura i Pollés, i finançat per Josep Ferrer i Vidal.

Timbes

La riera de Ribes ha anat excavant aquest terreny argilós fins arribar a formar petites cavitats anomenades timbes, unes entre les quals destaquen les de Sant Pau, Can Fontanals, Can Coll, Can Quadres de la Timba, Ca l'Escolà i el Ralet.

Ermita de Sant Pau

sant-pauPer Sant Pau, la festa major d'hivern, els balls populars pugen pel camí Romeu i celebren l'aplec a la plaça. ribes_gegants El santuari està documentat des de 1485 tot i que s'han trobat restes romanes. La construcció de l'ermita és va frenar a causa de la guerra de Successió però gràcies a la gent del poble i alguns americanos es va acabar. Al 1836 l'Ajuntament va adquirir l'ermita i en el transcurs de la guerra civil el santuari va ser saquejat.

Patrimonio Natural

Parc del Garraf

El Parc del Garraf està situat a l'estriació sud-oest de la Serralada Litoral Catalana, a les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf. Ocupa un total de 12.376 ha, i per la seva part sud-oest es connecta amb el Parc d'Olèrdola. Els cims més alts són la Morella (594 m) i el Rascler (572 m). Geològicament està format de roca calcària i la seva vegetació, determinada pel clima del Garraf, es compon d'arbustos molt separats entre ells. L'espècie vegetal més coneguda és el margalló. Aquest espai està gestionat per la Diputació de Barcelona i disposa d'un pla especial de protecció aprovat per la Generalitat de Catalunya l'any 1986. L'oficina de turisme de Sant Pere de Ribes actua com a punt d'Informació del Parc del Garraf amb un servei adreçat als visitants, oferint un conjunt d'activitats per gaudir de l'entorn natural. Per més informació podeu consultar el web del Parc del Garraf.

Els Colls

ribes_elscolls La zona dels Colls, franja terrestre-marítima que passa per Sant Pere de Ribes, és la principal sortida al mar que té el municipi, amb una extensió d'aproximadament 600 metres. L'espai és gestionat de manera sostenible a través del Consorci dels Colls i Miralpeix – Costa del Garraf, un  organisme públic creat amb l'objectiu de gestionar d'una manera sostenible els àmbits costaner, marí i terrestre de la comarca del Garraf, afavorint la connectivitat biològica d'aquests espais amb el Parc del Garraf, el Parc d'Olèrdola i el Parc del Foix. www.collsmiralpeix.cat L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes n'és membre des de l'any 2008.

P. Arquitectónico

Carrer Major

El carrer Major de Ribes travessa longitudinalment la part nord del nucli urbà, entre la plaça de la Vila i la masia de Can Puig. En el primer tram, està constituït per les característiques cases d'indianos, bastides a la darreria del segle XIX ambdós costats del carrer. Aquest pot ser l'inici del recorregut per conèixer aquest llegat indià.

Plaça de la Font

ribes_placafont
Era un indret urbà on es concentrava part del comerç i oficis com el carreter, el fuster i la farmàcia. El 1905 va ser inaugurat un sortidor que significava l'aportació d'aigua potable al municipi. Un any més tard, es va construir la font modernista a càrrec de l'arquitecte Josep Font i Gumà i la plaça adquireix l'actual nom de Plaça de la Font.

Carrer del Pi

carrer-pi
En aquest carrer es poden veure diverses cases d'indianos, una passejada recomanada per descobrir les seves característiques. El pi singular que sobresurt d'entre les cases dóna nom a aquest emblemàtic indret de Ribes.

Plaça Marcer

pl-marcer
A finals del segle XIX es va construir la plaça coneguda com a plaça dels arbres, en correspondència amb  el nou impuls urbanístic de l'època de l'alcalde Joan Giralt i Robert. A principis del segle XX, la plaça s'anomena plaça Marcer fent referència al propietari Francesc Marcer que va finançar l'església Nova. Al llarg del temps a la plaça s'han ubicat entitats culturals com el Casino o el Parroquial. En l'actualitat és un del centre neuràlgic del poble. Cal destacar la font i les cases d'indianos que es troben a la plaça.

Església nova

esglesia-nova
L'església de Sant Pere es va inaugurar el 4 de setembre de 1910. La façana està orientada cap a la masia de can Coll on vivia el mecenes Francesc Marcer. Durant la guerra civil va ser saquejada i utilitzada com a magatzem. L'edifici d'estil neogòtic ha influït i orientat en tot el desenvolupament urbanístic posterior del municipi.

Redós de Sant Josep i Sant Pere

Edifici construït entre 1901 i 1905 per l'arquitecte modernista Josep Font i Gumà i finançat pels germans americanos Josep i Pere Jacas. Les monges Darderes, es van fer càrrec de la cura dels malalts i de gent amb pocs recursos. Durant  la guerra civil van mantenir la gestió tot i no portar l'hàbit. A meitats de la dècada dels 50 es va construir l'ala dreta de l'edifici. A principis del segle XXI, les monges van marxar i l'hospital va modernitzar les seves dependències.
Leer más

Especialidades

AIGUA - GAS - CALEFACCIÓ - CLIMATITZACIÓ
ELECTRICITAT
FONTANERIA
GAS
CALEFACCIÓ
CLIMATITZACIÓ
ARTICLES DE REGAL
BANYS
CUINES
COMPLEMENTS

Distribuïdors oficials de Hello Kitty.

Servei d'assistència 24 hores
Exclusiu per a clients