P. Arquitectónico

Ajuntament de Valls Segles XVI - XX. A finals del segle XVI, el Comú de Valls va portar a terme la construcció d'un edifici que substituís l'església de Sant Miquel en la funció de Casa de la Vila. Aquest edifici, aixecat a la plaça del Blat, a pocs metres d'aquella antiga església, ha estat la seu de l'Ajuntament de Valls des d'aquell moment. Església i convent del Carme Segle XVIII. Barroc. La puixança econòmica del segle XVIII va fer possible que moltes poblacions catalanes aixequessin de nou les seves esglésies i ermites. El convent del Carme de Valls, el més ric de la vila, així com altres convents i esglésies vallenques, no fou una excepció. Antic hospital de Sant Roc de Masmolets Segles XVI - XVIII. Renaixement i barroc. Sant Roc no fou tan sols la seu de l'hospital de la vila fins al 1835, sinó que, a més, l'any 1800 el rector Jaume Cessat hi fundà l'orde de les Germanes de la Caritat i va posar-hi en funcionament la primera escola de nenes de Valls. Capella del Roser Segle XVI - XVIII. Renaixement i barroc. Al segle XVI la capella va acabar adoptant el nom actual de Capella del Roser, pel fet d’haver-se convertit en l’indret on es reunia la confraria dels mestres de cases de la vila, sota l’advocació de la Verge del Roser. Carrer de la Cort En el s'ubica un conjunt comercial molt important, amb edificacions amb totes característiques similars. El carrer de la Cort neix en la plaça del Blat i formant una corba suau es dirigeix cap a la plaça del Pati on s'acaba. Molts són els edificis notables que allotja aquest carrer, el més important de Valls: es poden citar la Casa del Frares de Santes Creus, la Capella del Roser i la Sala de Lectura, entre els més remarcables. Cases singulars Ca Claravalls, Ca la Massona, Casa Mercadé, Ca Moragas, Bosc de Peixets , "Casa de les punxes", Ca Sagarra, Casa Vives, Parc Barrau... No t'ho pots perdre. Església de Sant Joan Baptista de Valls Segle XVI. Gòtic, renaixement. El temple actual va ser aixecat pels mestres de cases barcelonins Bartomeu Roig, pare i fill, entre els anys 1570 i 1581, seguint el model de l'església de Sant Agustí el Vell de Barcelona. Per deixar ben clar que havia estat una obra de la vila, s'hi pintaren i esculpiren nombrosos escuts de Valls. Església de Sant Antoni Abat Segle XVIII. Barroc. L'any 1721, els antonians van vendre l'antic convent, que estava en ruïnes, i es traslladaren al carrer de la Vilafranca, on aixecaren un nou convent amb la seva església. L'establiment dels antonians en aquell carrer va motivar l'adopció del nom actual: carrer de Sant Antoni. Església de Sant Francesc Segle XVIII. Barroc. Si bé al segle XVI els franciscans ja disposaven d'una església que s'aixecava a l'extrem dret del convent, aquesta església fou ampliada i reformada, o potser construïda de nova planta, a mitjan segle XVIII. Església de Sant Joan Baptista de Valls Segle XVI. Gòtic, renaixement. El temple actual va ser aixecat pels mestres de cases barcelonins Bartomeu Roig, pare i fill, entre els anys 1570 i 1581, seguint el model de l'església de Sant Agustí el Vell de Barcelona. Per deixar ben clar que havia estat una obra de la vila, s'hi pintaren i esculpiren nombrosos escuts de Valls. Església del Carme Segle XVIII. Barroc. La puixança econòmica del segle XVIII va fer possible que moltes poblacions catalanes aixequessin de nou les seves esglésies i ermites. El convent del Carme de Valls, el més ric de la vila, així com altres convents i esglésies vallenques, no fou una excepció. La Plaça del Blat La plaça del Blat va adoptar el nom actual a mitjans del segle XVI, sense modificar el sentit que tenia el nom medieval, per l'existència del Pallol i perquè es tractava d'una de les principals places de mercat de Valls, un ús que es mantingué fins fa pocs anys. Monument als Xiquets de Valls El Monument als Xiquets de Valls és un monument dedicat als Xiquets de Valls, nom donat a les dues primeres colles castelleres, obra de l'escultor català Josep Busquets i Òdena. Està situat al passeig dels Caputxins de Valls, tocant a la plaça de la Font de la Manxa. La inauguració del monument, feta el 22 de juny del 1969, comptà amb la participació de totes les colles aleshores existents: els Castellers de Barcelona, els Castellers de Vilafranca, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de l'Arboç i els Nens del Vendrell. Plaça de l'Oli Una de les principals places de mercat de Valls fou la plaça de l'Oli, on, tal com ens indica el seu nom, en el seu origen es comerciava amb oli, a més d'altres articles de consum. Plaça del Pati L'origen de la plaça del Pati està lligat al de la mateixa ciutat. Rep aquest nom pel fet d'haver estat el pati d'armes del Castell de l'Arquebisbe, construït en els moments inicials de la fundació de Valls. Refugi antiaeri - Espai de memòria El Refugi antiaeri de Valls és un refugi antiaeri construït a Valls (Alt Camp) durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) sota la plaça del Blat. Té una fondària de 8 m, amb passadissos d'1,5 m d'amplada i 1,80 m d'alçada, construïts amb formigó i volta de rajola. Aquest refugi, que es trobava ple de runa, va poder ser recuperat com a itinerari de visita gràcies a la iniciativa de la secció d'espeleologia de l'Associació d'alumnes i exalumnes de l'Escola del Treball, els quals es van proposar estudiar la topografia de Valls, les antigues mines d'aigua que proveïen la ciutat i els refugis antiaeris. Santuari de la Mare de Déu del Lledó Hi ha una escriptura de 1366 que demostra l'existència d'una primera capella. El 1367 es va acordar la construcció d'una altra capella, posant la imatge damunt la soca del lledoner on, segons la tradició, s'havia aparegut. La Universitat de Valls va demanar el 1396 que el Sant Pare declarés Priorat l'església, sota els auspicis dels Canonges de Sant Agustí. Des del 1586 se'n van fer càrrec els frares Caputxins, els quals van inaugurar la nova capella (tercera) el 1725. Aquesta ordre va romandre a l'església del Lledó fins a 1835, en què van marxar degut a la Llei de Desamortització de Mendizábal. L'església va continuar essent santuari fins aproximadament l'any 1970, quan es convertí en parròquia.