Patrimonio Cultural
Museu de Tortosa, històric i arqueològic de les Terres de l'Ebre
El
Museu de Tortosa està ubicat a l'antic Escorxador municipal. És un edifici modernista de l'arquitecte Pau Monguió que va ser construït entre 1906 i 1908 sobre terrenys guanyats a l'Ebre.
El recinte, de planta rectangular amb una estructura de pavellons, està delimitat per un mur de tancament que s'obri al carrer a través d'una reixa per tal de mostrar la façana principal. Al seu interior els diferents pavellons s'organitzen a l'entorn d'un cos central. La utilització combinada de la fàbrica de maó vist i de ceràmica i teula vidriada s'inspira en l'arquitectura mudèjar.
El Museu de Tortosa, té com objectius donar a conèixer la col·lecció municipal, conservar i difondre el patrimoni cultural i fomentar la recerca.
L'exposició permanent està distribuïda en sis àmbits on s'explica la història de Tortosa i el seu territori d'influència, des de la prehistòria fins a l'actualitat (I Els orígens, II Els ibers, III La Dertosa romana, IV Turtuxa, V Al centre de la Corona d'Aragó i VI La Modernitat). S'exposen les peces més representatives de cada període històric procedents de la pròpia col·lecció del Museu, de particulars i d'altres museus que les han cedit en dipòsit, com és el cas del Museo del Prado, el MNAC, el Museu Arqueològic de Tarragona i el Museu de les Terres de l'Ebre.
La Catedral i exposició permanent
La
Catedral és la construcció que potser millor reflecteix el pas del temps i les petges que aquest deixà en la ciutat. El llegat patrimonial que atresora fa la seva visita inexcusable. Acull l'Exposició Permanent Santa Maria de
Tortosa.Aquesta exposició mitjançant els fons patrimonials de la Seu dertosenca, ens permet aprofundir en el coneixement de la ciutat i entendre l'històric paper jugat per Tortosa i el seu Territori.
Els Reials Col·legis i el Centre d'interpretació del Renaixement
Centre d'Interpretació del Renaixement El Centre d'Interpretació del Renaixement està ubicat a l'església de Sant Domènec que va ser construïda al segle XVI, amb posterioritat als altres dos edificis dels Reials Col·legis. Aquest divulga al llarg de tot l’any, i de manera continuada la Festa del Renaixement, la història i el llegat patrimonial i cultural de la ciutat i del territori durant aquest període i perllonga el contacte amb la ciutadania i el visitant a tot l’any.
Els Jardins del Príncep, museu d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago
La col·lecció, amb
48 escultures, abraça tota una panoràmica al llarg de la història, amb el títol "l'home, la seva motivació i el seu destí". Hi podem veure representacions de l'home primitiu, però també l'assoliment de certs moments estel·lars, el rebel castigat pels déus, la tragèdia d'Hiroshima i, fins i tot, la representació simbòlica de la conquesta de l'espai. El monòlit central té 7,5 metres d'alçada i, mitjançant 40 figures en marbre negre de Calatorao, mostra passions de la Humanitat, l'alliberament d'aquestes passions i el triomf final al seu abast. A més, un bust, cisellat també per Santiago de Santiago, mostra l'agraïment al mecenatge continuat del patrici tortosí vers la ciutat. El conjunt monumental és únic a l'Estat.
La
col·lecció botànica dels Jardins del Príncep conté espècies autòctones, com ara el boix, el baladre, la tàpera o el tortellatge. A més del margalló del país hi trobem la palmera canària, la datilera i la washingtònia robusta. A la part alta, esglaonada amb els marges de pedra en sec, es barregen llorers i lledoners amb el pi de Paris, el blanc i el canari. Entre les diverses espècies d'arreu del món, hi ha varietats tan suggeridores com la corisia, el cedre, el brachychiton, l'araucària i el ginkgo biloba.
Centre d’Interpretació de la Setmana Santa
El Centre d'Interpretació de
Setmana Santa s'ubica a l'antiga església de sant Antoni Abat, destruïda en bona part a la darrera guerra civil i reconstruïda a propòsit recentment amb la finalitat d'acollir-lo. Alberga els elements més significatius de la cèlebre
Setmana Santa tortosina. Excel·leixen els passos, anomenats misteris. La major part són obra d'escultors de tanta anomenada com
Innocenci Soriano Montagut i Enric Monjo i Garriga.
La història de l’església de sant Antoni Abad està estretament lligada a la de la
confraria homònima dels pagesos, la més antiga de Tortosa. Aquesta confraria, documentada des de l'any 1358 fou concebuda per eludir la prohibició emanada dels Costums, que impedia als diferents sectors professionals organitzar-se en gremis. Cal fer notar que des d’aquí, de la mà del bisbe dertosenc, la devoció al sant arribà a terres valencianes, a principis del segle XIV.
[caption id="attachment_1679" align="alignnone" width="900"]
DCF compatable JPEG Img[/caption]
Patrimonio Natural
Via Verda
La
Val de Zafan és un antic traçat de tren reconvertit en
via verda, d'accés no motoritzat que garanteix l'accessibilitat i la universalitat dels usuaris, sense limitacions d'edat o capacitat física.
El seu traçat s'inicia a la capital de la comarca del Baix Ebre,
Tortosa, i travessa les poblaicons de Roquetes, Jesús, Aldover, Xerta i Benifallet des d'on continua per la veïna comarca de la Terra Alta direcció el Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Horta de Sant Joan i Arnes Lledó, municipi limítrof amb l'Aragó, on el traçat ens porta fins Vall-de-roures i finalment a la població d'Alcanyís.
P. Arquitectónico
Els Reials Col·legis
El conjunt arquitectònic conegut amb el nom de Reials Col·legis es format per tres edificacions: el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de sant Domènec i de Sant Jordi, i l’església de Sant Domènec (actualment Centre d'Interpretació del Renaixement).
Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties Presenta un façana força senzilla, en la qual la portalada d'accés centra l'atenció en rebre un pronunciat tractament monumental. A la part central s'hi representa l'escut imperial del seu fundador, Carles I.
Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec Sembla ser que l'autor de les traces de l'edifici va ser Martín García de Mendoza, mestre major de la catedral de Tortosa entre 1581 i 1615,i un dels arquitectes més destacats del territori de la diòcesi durant el Renaixement. Fins i tot va ser cridat per donar la seva opinió com a expert en nombrosos edificis, entre aquests el
palau de la Generalitat a
Barcelona.
Església de Sant Domènec L'església va ser construïda al segle XVI, amb posterioritat als edificis abans citats. És d'una sola nau sense creuer amb capelles laterals situades entre els contraforts. Destaca la portalada decorada per escultures de gran qualitat, que van ser escapçades al segle XIX. El portal està coronat per les armes episcopals del fundador, el Bisbe Izquierdo.
A l'interior de l'església, davant del presbiteri, hi trobem les làpides sepulcrals de Baltasar Sorió, lector de la Catedral, i Juan Izquierdo, bisbe de Tortosa de 1574 a 1585, principals impulsors de la fundació i construcció dels Reials Col·legis.
El Castell de la Suda o de Sant Joan
é cultural d'Interès Nacional, i impressionant testimoni arquitectònic de la ciutat andalusí, rep el nom del pou sarraí o
suda, que baixa a més de 45 metres de profunditat a buscar el nivell de l'Ebre. El recinte conté l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya i un
Parador de Turisme.
El
Castell va ser construït al s. X, en temps d’Abderraman III, sobre l’antiga acròpolis romana. Del període islàmic resten els basaments i el traçat de les muralles, el pou i l’única necròpolis àrab a cel obert que hi ha a Catalunya. Després de la Reconquesta es convertí en presó i, ja des de temps de Jaume I, en residència reial. A partir del s. XV, va ser successivament adaptat a les noves exigències de defensa. En l’actualitat alberga el
Parador de Turisme.
Muralla de Remolins
El patrimoni arquitectònic militar tortosí és el més extens, ric i variat de Catalunya i, amb
un perímetre de 6 km, un dels conjunts fortificats més importants de l'Estat en qualitat i extensió. La miscel·lània de les construccions defensives excel·leix per les diferents fases cronològiques (des d'època romana fins a les noves construccions de finals del segle XVII i principis de XVIII, les més representatives de l'arquitectura militar hispana). Alguns fortins i baluards superen els 50.000 m2.
Els Jardins del Príncep permeten
l'accés a la muralla medieval de Remolins, ubicada al sector N-NE, que conserva sense variacions el traçat i forma part del clos murat del segle XIV, tangible a diverses parts de la ciutat. La muralla presenta modificacions significatives per la introducció de noves tècniques i, tot i que el perfil emmerletat del cos superior ha desaparegut en part, cal destacar el passeig de ronda i les espitlleres. El tram, defensat al Renaixement pel trast de la Confraria de la parròquia de Sant Jaume, és flanquejat per torres fortificades: al peu del barranc, la del Célio, del segle XIV i també anomenada Grossa, i a la part elevada, adossada a les Avançades de Sant Joan, les restes de dues torres quadrades. El terra del carrer Travessia del Mur permet resseguir el llenç que connectava amb el monumental portal de Vimpesol, tots dos enderrocats al segle XIX.
|
|
Al bell mig de la muralla de Remolins, al carrer de la Figuereta, s'obre el portal dels Jueus o Porta del Ferrer, del darrer terç del segle XIV, des d'on la defensa puja escalonada el vessant de la muntanya. Aquest accés secundari del call donava pas, extramurs, al cementiri dels jueus. El fet d'esdevenir sortida als horts i als pobles del marge esquerre amb les riuades li propicià l'apel·latiu de Salva - aigües.