Santa Magdalena fomenta el turisme natural amb el Castell Polpís com a principal exponent

Santa Magdalena de Polpís s’ha convertit, en els últims anys, en un municipi que aposta clarament pel turisme natural, la seua privilegiada posició, a 3 km de la costa però en ple Parc Natural de la Serra d´Irta, a la comarca del Baix Maestrat, fan de Santa Magdalena un punt clau per als amants del senderisme. En aquest sentit, destaca com a element més representatiu del municipi i en ple paratge natural, el Castell Polpís, a 431 metres d’altitud.

La fortalesa s’alça sobre una antiga alcazaba àrab i aquesta, a la mateixa vegada, molt probablement sobre un antic poblat anterior, encara que d’això no queda constància arqueològica. A la fàbrica actual del castell encara queden restes, molt deteriorades, de l’antiga i original construcció àrab dels s. X i XI. Més tard, al llarg del s. XIII les diferents modificacions, primer de l’ordre de Calatrava i posteriorment del totpoderós orde del Temple, conferirien la seua fisonomia actual.

Amb la pacificació de la zona i les abusives condicions imposades pel Temple als seus habitants, Polpís es va despoblant gradualment. Amb la presa de possessió de l’emplaçament per part de l’orde de Montesa el castell de Polpís queda abandonat i el seu poblat original, extramurs al castell i del qual queden restes arqueològiques al costat d’aquest, descendeix a la plana, moment en el qual: comença la història de l’actual nucli urbà de Santa Magdalena l’any 1330 amb l’ordenament, per part de Pere de Thous, d’alçar església a causa del despoblament continu del lloc. En 1440 ja no queda ningú a la població.

El castell de Polpís, de tipologia montana i de planta irregular, està format per doble recinte i queda articulat entorn d’un pati que centralitza el conjunt. La seua superfície actual és de 2200 m². En els seus inicis va tindre una superfície aproximada de 1200 m² per a més tard ampliar-se en uns 1000 m² més aproximadament. En 1593 quan les possessions dels ordes religioso militars passen a formar part de la corona, el castell de Polpís era ja una ruïna. En l’actualitat, es conserven restes arquitectòniques al llarg del perímetre del recinte. En el seu costat est s’aprecien dos murs de l’època àrab, la porta d’accés en angle, protegida per la imponent torre de l’homenatge de planta rectangular, així com l’aljub. En el seu costat oest, el de pitjor estat de conservació, trobem les restes d’una torre de planta quadrada. Al costat del castell en el seu costat est es poden apreciar restes d’edificacions, que en el seu moment van albergar el nucli del primitiu poblat de Polpís.

Dins del recinte emmurallat, trobem també un arbust poc comú anomenat tramús del diable, molt utilitzat als castells medievals per a enverinar les puntes de les fletxes per la seua elevada toxicitat. Aquesta planta, posseeix unes característiques molt especials perquè perd les seues fulles en els primers dies de l’estiu per a tornar a brollar amb les primeres pluges de la tardor, una adaptació anomenada caducifòlia d’estiu, que li permet sobreviure en els duros i secs estius de la zona. També posseeix la particularitat de ser l’única planta pol·linitzada per ocells, també denominada pol·linització ornitòfila.

Existeixen en l’actualitat nombroses rutes senderistes i de Btt senyalitzades per a la pràctica esportiva, que fan del Castell de Polpís, un gran atractiu, sobretot per al turisme natural.