P. Arquitectónico

Ermita de Sant Gregori

s. XVI. Situada a 2 km de Benicarló, l'edifici ofereix detalls del gòtic tardà. Té un ampli pòrtic format per cinc arcs de pedra llaurada i al seu interior es troba una talla del sant de fusta policromada del s. XVI. L'ermita és el punt tradicional de reunió per a la realització de torrades a l'aire lliure, especialment el dia la Romeria del Sant, el 9 de maig.

Església de Sant Bartomeu (s. XVIII)

[caption id="attachment_3319" align="alignnone" width="900"] Entre els monuments més notables de Benicarló destaca l'església de Sant Bartomeu, patró de la ciutat juntament amb els Sants Senén i Abdó.[/caption] L'església de Sant Bartomeu va començar a construir-se el 25 de maig de 1724 i es va acabar el 9 d'octubre de 1743. Es tracta d'una edificació nova que va substituir l'anterior església, de la qual es conserva poca informació. L'església té una arquitectura pròpia de l'última fase del barroc, amb un campanar octogonal sense i separat de l'església. A excepció de la façana i de certs elements pictòrics, és d'una gran sobrietat i respon a un dels tipus de més gran tradició constructiva a la Comunitat Valenciana. La façana és de pedra llaurada i serveix de marc a una monumental portalada barroca de dos cossos flanquejats per esveltes columnes salomòniques exemptes. Tot el conjunt artístic de la portada es troba enriquit amb una ornamentació barroca abundant i d'acurada execució. El temple té una sola nau amb creuer i capelles. A l'interior, diversos arcs comuniquen les capelles i els donen un aspecte de naus laterals. Les cúpules de les capelles tenen llum zenital. També té grans finestrals al frontis, al creuer i a la cornisa de la nau. El campanar és octogonal i exempt, construït amb grans blocs de pedra llaurada del país. Té quatre cossos molt massissats, els tres primers i el quart amb un finestral estilitzat de mig punt en cada cara, on estan instal·lades les campanes. Com a peces artístiques i de valor, cal destacar un natzaré de José Esteve Bonet, diferents peces d'orfebreria morellana del segle XVI. També cal esmentar la custòdia del s. XVIII, que fa 1'40 m d'alt i és de plata daurada i altres metalls, així com la creu processional, gòtica i possiblement de la primera meitat del s. XV. Finalment, cal destacar el retaule de la Mare de Déu del Remei, una pintura amb la Mare de Déu i el Jesuset assegut al tro, rodejats per diferents sants. Aquesta obra d'art s'atribueix a l'artista Vicente Macip de l'escola de Juan de Juanes.

L'edifici de l'antiga presó

L'antiga presó de Benicarló estava situada al carrer Major, a la cantonada del carrer de la Presó, que donava al carrer de Sant Joan a través d'un passatge ubicat baix del saló gòtic de l'antic Ajuntament. El casalot comptava amb una planta baixa i dos pisos, el segon dels quals i la planta baixa es destinaven a presons, ja que en el primer estava la casa del carceller. En l'actualitat, només es conserven unes masmorres menudes en la planta baixa i els murs exteriors del edifici. Avui en dia, l'ús del edifici està cedit al Centre d'Estudis del Maestrat, entitat encarregada de crear i gestionar el futur museu etnològic de la ciutat.

Capella del Crist de la Mar

L'església de Sant Pere, coneguda per tothom com capella del Crist de la Mar, es troba al costat del Port. Tradicionalment, el Crist de la Mar ha sigut objecte de profunda devoció a Benicarló. De fet, la llegenda conta que, el 1650, va arribar a les platges de Benicarló un falutx del qual va desembarcar César Cataldo portant una imatge del Crist a la Creu. La seua arribada va ser qualificada de prodigiosa i els miracles que va fer la santa imatge encara més.

Convent de les Mares Concepcionistes

Situat al carrer de Cabanes, aquest convent de clausura de Concepcionistes Franciscanes va ser fundat l'any 1883 pel beat sacerdot Manuel Domingo i Sol i va ser consagrat el 1886. L'església és d'una sola nau de planta rectangular i absis poligonal que vol semblar al gòtic. Hi destaquen el gran rosetó a la part alta i la imatge de la Mare de Déu.

Església de Santa Maria

De l'any 1883 i construït per l'arquitecte Manuel Arnau, és un edifici de planta triangular que es troba al carrer de Cabanes. El seu altar major està situat al vèrtex orientat cap a l'est i hi destaca el gran vitrall horitzontal que permet il·luminació natural, així com una singular creu de formigó.